#: locale=ca-ES
## Acción
### URL
WebFrame_6FFB0C7E_4F7E_B603_41AD_F367B1D68E70.url = https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m14!1m8!1m3!1d11799.594243789346!2d1.0640356!3d42.3233623!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0x12a60e1b8e01a915%3A0xcbfbecf3117d05d9!2sMuseo%20Gerri%20de%20la%20Sal!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1677509160199!5m2!1ses!2ses
WebFrame_7601C59B_5F03_D783_41C5_333821B6DB00.url = https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m14!1m8!1m3!1d11799.594243789346!2d1.0640356!3d42.3233623!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0x12a60e1b8e01a915%3A0xcbfbecf3117d05d9!2sMuseo%20Gerri%20de%20la%20Sal!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1677509160199!5m2!1ses!2ses
PopupWebFrameBehaviour_BB2808F8_9288_8A3A_41A8_3C2607244517.url = https://www.in-situ.cat/media/Dossier-del-docent_Scape-Room-Gerri.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BB75A728_9288_87DA_41E1_00E24A3DC450.url = https://www.in-situ.cat/media/Dossier-del-docent_Scape-Room-Gerri.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BDB92798_A846_1F88_41A4_A9C9D311B3CB.url = https://www.in-situ.cat/media/HORARI-MUSEU-GERRI-2023.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BC78FD50_A84E_F098_41DA_E0FBD5E6F7D0.url = https://www.in-situ.cat/media/HORARI-MUSEU-GERRI-2023.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BCAFD528_A846_F088_41D5_92948BD0288E.url = https://www.in-situ.cat/media/JULIOL-I-AGOST-2022_A4-A3-horari-definitiu.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BAEFABC5_9288_8E4A_4195_1F08D8487951.url = https://www.in-situ.cat/media/JULIOL-I-AGOST-2022_A4-A3-horari-definitiu.pdf
PopupWebFrameBehaviour_B43369CA_9289_8A5E_41E2_6CCCF254BBBA.url = https://www.in-situ.cat/media/JULIOL-I-AGOST-2022_A4-A3-horari-definitiu.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BE56A830_A84D_F098_41E3_EE08D453B94B.url = https://www.in-situ.cat/media/JULIOL-I-AGOST-2022_A4-A3-horari-definitiu.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BE48482D_A84D_F088_4183_AA7C7E7597B1.url = https://www.in-situ.cat/media/PRIMAVERA-2022-1.pdf
PopupWebFrameBehaviour_B4FCB7BD_9289_863A_41DE_F18B8E60CC26.url = https://www.in-situ.cat/media/PRIMAVERA-2022-1.pdf
PopupWebFrameBehaviour_B47FA817_9288_89F6_41CF_20F8ACD0612B.url = https://www.in-situ.cat/media/PRIMAVERA-2022-1.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BEC2A4DA_A846_F188_41BA_6A61C72E9B7A.url = https://www.in-situ.cat/media/PRIMAVERA-2022-1.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BD47652F_A846_F088_41D0_E6AF928D595D.url = https://www.in-situ.cat/media/TARIFES-MUSEU-GERRI.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BE54F83A_A84D_F088_41BD_FC0C2A53DE3C.url = https://www.in-situ.cat/media/TARIFES-MUSEU-GERRI.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BD47852C_A846_F088_41AD_70B413A60DE5.url = https://www.in-situ.cat/media/setembre-octubre-din4.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BBB5DBD0_9287_8E4A_4170_5410040319AC.url = https://www.in-situ.cat/media/setembre-octubre-din4.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BE57D838_A84D_F088_41E4_86AAE73DC593.url = https://www.in-situ.cat/media/setembre-octubre-din4.pdf
PopupWebFrameBehaviour_BB4274D7_928F_9A76_41E1_B796E2189E1D.url = https://www.in-situ.cat/media/setembre-octubre-din4.pdf
## Hotspot
### Texto
QuadHotspotPanoramaOverlayTextImage_8BE01DFE_9288_8A39_41BA_DE2AC183D70B.text = INICI
## Media
### Floorplan
### Imágen
imlevel_510173E7_4FE4_6E9D_419F_080ECD031265.url = media/map_9601F558_8F7C_70B9_41E0_9DBA68E86CE7_ca-ES_0.jpg
imlevel_510163E7_4FE4_6E9D_41CB_4C0C101F6739.url = media/map_9601F558_8F7C_70B9_41E0_9DBA68E86CE7_ca-ES_1.jpg
imlevel_510153E7_4FE4_6E9D_41BF_DF9802732E41.url = media/map_9601F558_8F7C_70B9_41E0_9DBA68E86CE7_ca-ES_2.jpg
imlevel_510143E8_4FE4_6E93_41D2_D7CA097CC10F.url = media/map_9601F558_8F7C_70B9_41E0_9DBA68E86CE7_ca-ES_3.jpg
imlevel_5106B3E8_4FE4_6E93_41D2_2AD8F3FC3538.url = media/map_9601F558_8F7C_70B9_41E0_9DBA68E86CE7_ca-ES_4.jpg
imlevel_5106E3FA_4FE4_6E77_41D0_512F1D535D57.url = media/map_97D15B2E_8F7C_9099_41E1_585F7755053F_ca-ES_0.jpg
imlevel_5106D3FA_4FE4_6E77_41D2_47B08AEFE38D.url = media/map_97D15B2E_8F7C_9099_41E1_585F7755053F_ca-ES_1.jpg
imlevel_5106C3FA_4FE4_6E77_41CC_AACCEA0D087D.url = media/map_97D15B2E_8F7C_9099_41E1_585F7755053F_ca-ES_2.jpg
imlevel_510623FA_4FE4_6E77_41CF_3E032B33CAFB.url = media/map_97D15B2E_8F7C_9099_41E1_585F7755053F_ca-ES_3.jpg
imlevel_510613FB_4FE4_6E75_41C0_C364AAC67E9A.url = media/map_97D15B2E_8F7C_9099_41E1_585F7755053F_ca-ES_4.jpg
imlevel_59923BBE_4FA4_5EEF_41B3_7EC4DEE39D1A.url = media/panorama_51F436F3_5FC3_06BC_419E_774740C552B0_HS_13zpwzzz_ca-ES.png
### Título
panorama_51F436F3_5FC3_06BC_419E_774740C552B0.label = 0
panorama_5232D6B8_5FC3_06AB_41BE_1B1B4C9C2280.label = 1
panorama_5224DBED_5FC1_0EA4_41CB_3DB96860CA2F.label = 10
panorama_522749BE_5FC1_0AA4_41CC_0B9716A8697F.label = 11
panorama_52192549_5FC1_1BED_41D5_B80D25F99F10.label = 12
panorama_522502A6_5FCF_1EA7_41C1_1A6C4B2847EC.label = 13
panorama_5233C259_5FCF_19EC_41BC_1EE105A330F6.label = 14
panorama_52213FF8_5FCF_06AC_41CE_DA756FCDBABB.label = 15
panorama_5219C96E_5FCF_0BA4_41B3_A35DDD18BB64.label = 16
panorama_51C2AC54_5FC3_09E4_4197_134129D6E8CA.label = 2
panorama_5223DAB3_5FC3_0EBC_41D5_121031515A84.label = 3
panorama_5223C98F_5FC1_0B64_41B7_3F8906D5C5DB.label = 4
panorama_521B94A5_5FC1_1AA4_41B4_BF431421D56F.label = 5
panorama_5221E0D6_5FC1_1AE7_41D1_FD87A3575CC7.label = 6
panorama_5227BDDE_5FC1_0AE7_41D6_6C3A7C9A069E.label = 7
panorama_521A7580_5FC1_FB5B_41C4_DA7172764F2C.label = 8
panorama_521A1051_5FC1_39FC_41B7_FEAEB36C056C.label = 9
map_9601F558_8F7C_70B9_41E0_9DBA68E86CE7.label = Museu Plànol
map_97D15B2E_8F7C_9099_41E1_585F7755053F.label = Plànol museu
## Skin
### Botón
Button_0A054365_2D09_CB9F_4145_8C365B373D19_mobile.label = AMENITIES >
Button_5AB8BF7B_40D3_00DE_41C1_48C8A4A660AA.label = Bar
Button_5AB8BF7B_40D3_00DE_41C1_48C8A4A660AA_mobile.label = Bar
Button_5B949FA3_4FA4_3695_41C3_072AFE57263F.label = CASTELLÀ
Button_54C23054_4FAC_29B3_41C2_C24D531D773D.label = CASTELLÀ
Button_5E5A8401_4FA4_2995_41D2_72B5B20EF5FB.label = CATALÀ
Button_523ED1CA_4FAC_6A97_4182_D806EB8B84BE.label = CATALÀ
Button_0A054365_2D09_CB9F_4145_8C365B373D19.label = CONTACTE >
Button_5AB88F7B_40D3_00DE_41BD_3AF4ED80C40D.label = Chill Out
Button_5AB88F7B_40D3_00DE_41BD_3AF4ED80C40D_mobile.label = Chill Out
Button_5AB8AF7B_40D3_00DE_41CD_E4BAA6CA3ED1.label = Com arribar
Button_5AB8AF7B_40D3_00DE_41CD_E4BAA6CA3ED1_mobile.label = Com arribar
Button_5AB85F7B_40D3_00DE_41A0_52785BEFA815_mobile.label = Contacte
Button_5AB85F7B_40D3_00DE_41A0_52785BEFA815.label = Contacte
Button_5B1F16A9_4F08_3101_41C0_148FE9D83410_mobile.label = DIDÀCTICA
Button_5B1F16A9_4F08_3101_41C0_148FE9D83410.label = DIDÀCTICA
Button_5C1EA374_4F3B_D707_41BE_00FEEB6D514B.label = Desescapa't
Button_5C1EA374_4F3B_D707_41BE_00FEEB6D514B_mobile.label = Desescapa't
Button_0AEB5577_2D08_CE7B_41B6_192923248F4E_mobile.label = EL MUSEU
Button_BECFF710_8555_FB59_41DC_D69400C960E5.label = ENTREU
Button_B6AD2BF0_84CD_AAD9_41CC_73CA9FAE2D8C.label = ENTREU
Button_5AB86F7A_40D3_00DE_41BD_D1B9EFCA70D1_mobile.label = El Museu
Button_5AB86F7A_40D3_00DE_41BD_D1B9EFCA70D1.label = El Museu
Button_5AB84F7B_40D3_00DE_4195_429283488EB1.label = Entrades
Button_5AB84F7B_40D3_00DE_4195_429283488EB1_mobile.label = Entrades
Button_5AB87F7A_40D3_00DE_41AA_215C597649E9.label = Horari
Button_5AB87F7A_40D3_00DE_41AA_215C597649E9_mobile.label = Horari
Button_76630DC5_5F02_D787_41D0_1B29A8A5862B.label = LOREM IPSUM
Button_6ECE1198_4F7D_CE0F_41D1_D607B97BA20A.label = LOREM IPSUM
Button_5C463B13_4F38_5701_41D3_7F808639BD58.label = Lorem Ipsum
Button_5C463B13_4F38_5701_41D3_7F808639BD58.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CBE8514_4F38_7300_41C7_4C2B003C16FE.label = Lorem Ipsum
Button_5CBEA514_4F38_7300_41C4_E7D746E7D487.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE4515_4F38_7300_41D1_1CA43C43E7F8.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CBE4515_4F38_7300_41D1_1CA43C43E7F8.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE1515_4F38_7300_41B8_0BE61EE2A2AC.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE2516_4F38_7300_41B3_266EC752AC75.label = Lorem Ipsum
Button_5C475B14_4F38_5707_41B5_45CB509F3FEC.label = Lorem Ipsum
Button_5CBF9517_4F38_7300_41BB_8710868B4E0A.label = Lorem Ipsum
Button_5CBFA517_4F38_7300_41CC_D4157FF5A756.label = Lorem Ipsum
Button_5C478B14_4F38_5707_41B7_E567FC5BFF03.label = Lorem Ipsum
Button_5C461B12_4F38_5703_41A5_2B58A57259CB.label = Lorem Ipsum
Button_5CE02DFD_4F38_7300_41AC_5CCE35E28CCE.label = Lorem Ipsum
Button_5C470B15_4F38_5701_41C8_8315EAA43F47.label = Lorem Ipsum
Button_5CE1FDFE_4F38_7300_41CB_C0EFC8517F56.label = Lorem Ipsum
Button_5CE1BDFE_4F38_7300_41AF_930026BA5A6C.label = Lorem Ipsum
Button_5CE17DFF_4F38_7300_41C6_8F855B436216.label = Lorem Ipsum
Button_5C467B11_4F38_5701_41BD_6ADABBF10640.label = Lorem Ipsum
Button_5CEEFE00_4F38_7100_41C4_47D712DA1F96.label = Lorem Ipsum
Button_5CEEAE00_4F38_7100_41CA_772C2B0C9596.label = Lorem Ipsum
Button_5C47EB13_4F38_5701_41D0_849C58570FD5.label = Lorem Ipsum
Button_5CDE217F_4F38_5301_41C6_96F7478E4BCD.label = Lorem Ipsum
Button_5CDFE180_4F38_53FF_41BA_C2AE8CF20676.label = Lorem Ipsum
Button_5CDFA180_4F38_53FF_41B1_A82E7A427261.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CDFA180_4F38_53FF_41B1_A82E7A427261.label = Lorem Ipsum
Button_5CDF7181_4F38_5301_41D0_9F8175F5BACF.label = Lorem Ipsum
Button_5CDF2181_4F38_5301_419E_50D4A975C358.label = Lorem Ipsum
Button_5CE1FDFE_4F38_7300_41CB_C0EFC8517F56.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CDCD187_4F38_5301_41D2_1D9369EA7682.label = Lorem Ipsum
Button_5CDC6188_4F38_530F_416D_D8C2C6CAD624.label = Lorem Ipsum
Button_5C1F4377_4F3B_D701_41C6_00BBE5EF20C9.label = Lorem Ipsum
Button_5C1F3376_4F3B_D703_41D1_B5D8230D600A.label = Lorem Ipsum
Button_5CE04DFD_4F38_7300_41CF_9AA175DB4918.label = Lorem Ipsum
Button_5C1FB377_4F3B_D701_41B8_31B63BB846ED.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE8514_4F38_7300_41C7_4C2B003C16FE_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBEA514_4F38_7300_41C4_E7D746E7D487_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C463B13_4F38_5701_41D3_7F808639BD58_mobile.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CDC6188_4F38_530F_416D_D8C2C6CAD624_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CDCD187_4F38_5301_41D2_1D9369EA7682_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1ED376_4F3B_D703_41C6_ED2C0CFAEEDA.label = Lorem Ipsum
Button_5CDF2181_4F38_5301_419E_50D4A975C358_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1EE375_4F3B_D701_41C9_0ED79D773CB5.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CDF7181_4F38_5301_41D0_9F8175F5BACF_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C478B14_4F38_5707_41B7_E567FC5BFF03_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CDFA180_4F38_53FF_41B1_A82E7A427261_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CDFA180_4F38_53FF_41B1_A82E7A427261_mobile.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CDFE180_4F38_53FF_41BA_C2AE8CF20676_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1EE375_4F3B_D701_41C9_0ED79D773CB5_mobile.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CDE217F_4F38_5301_41C6_96F7478E4BCD_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1ED376_4F3B_D703_41C6_ED2C0CFAEEDA_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1F3376_4F3B_D703_41D1_B5D8230D600A_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CEEFE00_4F38_7100_41C4_47D712DA1F96_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1F4377_4F3B_D701_41C6_00BBE5EF20C9_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C1FB377_4F3B_D701_41B8_31B63BB846ED_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CEEAE00_4F38_7100_41CA_772C2B0C9596_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C467B11_4F38_5701_41BD_6ADABBF10640_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C461B12_4F38_5703_41A5_2B58A57259CB_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CE1FDFE_4F38_7300_41CB_C0EFC8517F56_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C463B13_4F38_5701_41D3_7F808639BD58_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C47EB13_4F38_5701_41D0_849C58570FD5_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE1515_4F38_7300_41B8_0BE61EE2A2AC_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE4515_4F38_7300_41D1_1CA43C43E7F8_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C475B14_4F38_5707_41B5_45CB509F3FEC_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5C470B15_4F38_5701_41C8_8315EAA43F47_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE2516_4F38_7300_41B3_266EC752AC75_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CE17DFF_4F38_7300_41C6_8F855B436216_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CE04DFD_4F38_7300_41CF_9AA175DB4918_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBE4515_4F38_7300_41D1_1CA43C43E7F8_mobile.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CE02DFD_4F38_7300_41AC_5CCE35E28CCE_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CE1FDFE_4F38_7300_41CB_C0EFC8517F56_mobile.pressedLabel = Lorem Ipsum
Button_5CE1BDFE_4F38_7300_41AF_930026BA5A6C_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBF9517_4F38_7300_41BB_8710868B4E0A_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CBFA517_4F38_7300_41CC_D4157FF5A756_mobile.label = Lorem Ipsum
Button_5CDCF182_4F38_5303_41BA_3B4FB28D5CC6.label = Lorem ipsum
Button_5C1F6376_4F3B_D703_41CC_A886AFB8DA74_mobile.label = Lorem ipsum
Button_5CBFF516_4F38_7300_41C0_01CB82BCD11E_mobile.label = Lorem ipsum
Button_5C47BB14_4F38_5707_41C5_004237DF4BC7_mobile.label = Lorem ipsum
Button_5CE13DFF_4F38_7300_4168_8B08D53E7557.label = Lorem ipsum
Button_5C1F6376_4F3B_D703_41CC_A886AFB8DA74.label = Lorem ipsum
Button_5CE13DFF_4F38_7300_4168_8B08D53E7557_mobile.label = Lorem ipsum
Button_5C47BB14_4F38_5707_41C5_004237DF4BC7.label = Lorem ipsum
Button_5CDCF182_4F38_5303_41BA_3B4FB28D5CC6_mobile.label = Lorem ipsum
Button_5CBFF516_4F38_7300_41C0_01CB82BCD11E.label = Lorem ipsum
Button_0AEB5577_2D08_CE7B_41B6_192923248F4E.label = MUSEU DE GERRI DE LA SAL
Button_1D0C50DE_2D07_C6AD_41C1_CF4547A6CFAB_mobile.label = RESTAURANTS >
Button_1D0C50DE_2D07_C6AD_41C1_CF4547A6CFAB.label = RESTAURANTS >
Button_5AB84F7B_40D3_00DE_4195_429283488EB1.pressedLabel = Reception
Button_5AB84F7B_40D3_00DE_4195_429283488EB1_mobile.pressedLabel = Reception
Button_1D2C4FDF_2D7F_BAAB_4198_FBD1E9E469FF_mobile.label = SPORTS AREA >
Button_1D2C4FDF_2D7F_BAAB_4198_FBD1E9E469FF.label = SPORTS AREA >
Button_0399826A_2D79_4594_41BA_934A50D0E6B4_mobile.label = SWIMMING POOL >
Button_0399826A_2D79_4594_41BA_934A50D0E6B4.label = SWIMMING POOL >
Button_5C1E8374_4F3B_D707_41C8_C8242B461C37_mobile.label = Taller 2
Button_5C1E8374_4F3B_D707_41C8_C8242B461C37.label = Taller 2
Button_5C1EE375_4F3B_D701_41C9_0ED79D773CB5.label = Taller 3
Button_5C1EE375_4F3B_D701_41C9_0ED79D773CB5_mobile.label = Taller 3
Button_5AB89F7B_40D3_00DE_41CB_5B6BD4AD03BA.label = Terrace
Button_5AB89F7B_40D3_00DE_41CB_5B6BD4AD03BA_mobile.label = Terrace
### Imágen
Image_0435F73B_2D0F_4BF4_4181_65F86A8DAC19.url = skin/Image_0435F73B_2D0F_4BF4_4181_65F86A8DAC19_ca-ES.jpg
Image_0435F73B_2D0F_4BF4_4181_65F86A8DAC19_mobile.url = skin/Image_0435F73B_2D0F_4BF4_4181_65F86A8DAC19_mobile_ca-ES.jpg
Image_17520AC5_57D1_805F_41CD_E7281C08A967.url = skin/Image_17520AC5_57D1_805F_41CD_E7281C08A967_ca-ES.jpg
Image_17529AC5_57D1_805F_41BD_C64BF1F259C6.url = skin/Image_17529AC5_57D1_805F_41BD_C64BF1F259C6_ca-ES.jpg
Image_54BAA91D_4FA4_3BAD_41D0_A7A9B2A7E6E8.url = skin/Image_54BAA91D_4FA4_3BAD_41D0_A7A9B2A7E6E8_ca-ES.png
Image_6ECE6198_4F7D_CE0F_41B0_5E88CBDCBBB2.url = skin/Image_6ECE6198_4F7D_CE0F_41B0_5E88CBDCBBB2_ca-ES.jpg
Image_760E1713_5F02_F49C_41CD_EE73B8A3A453.url = skin/Image_760E1713_5F02_F49C_41CD_EE73B8A3A453_ca-ES.jpg
Image_760E5713_5F02_F49C_41C9_8EAEE5EAF550.url = skin/Image_760E5713_5F02_F49C_41C9_8EAEE5EAF550_ca-ES.jpg
Image_76634DC4_5F02_D785_41A5_790EE10C2812.url = skin/Image_76634DC4_5F02_D785_41A5_790EE10C2812_ca-ES.jpg
Image_8C8046FE_9388_8636_41BC_27C1E52F8DAC.url = skin/Image_8C8046FE_9388_8636_41BC_27C1E52F8DAC_ca-ES.png
Image_8C8046FE_9388_8636_41BC_27C1E52F8DAC_mobile.url = skin/Image_8C8046FE_9388_8636_41BC_27C1E52F8DAC_mobile_ca-ES.png
Image_B228069E_9388_86F6_41DD_074CB6908505.url = skin/Image_B228069E_9388_86F6_41DD_074CB6908505_ca-ES.png
Image_B228069E_9388_86F6_41DD_074CB6908505_mobile.url = skin/Image_B228069E_9388_86F6_41DD_074CB6908505_mobile_ca-ES.png
Image_B33D7F94_938B_86CA_41E2_5A40115B4E04.url = skin/Image_B33D7F94_938B_86CA_41E2_5A40115B4E04_ca-ES.png
Image_B33D7F94_938B_86CA_41E2_5A40115B4E04_mobile.url = skin/Image_B33D7F94_938B_86CA_41E2_5A40115B4E04_mobile_ca-ES.png
Image_B3AC0980_9398_8ACA_41E1_844D4A2DA763.url = skin/Image_B3AC0980_9398_8ACA_41E1_844D4A2DA763_ca-ES.png
Image_B3AC0980_9398_8ACA_41E1_844D4A2DA763_mobile.url = skin/Image_B3AC0980_9398_8ACA_41E1_844D4A2DA763_mobile_ca-ES.png
Image_B5C9D2A1_84CE_757B_41DF_20BD58A4FD37.url = skin/Image_B5C9D2A1_84CE_757B_41DF_20BD58A4FD37_ca-ES.png
Image_B5CE1A2B_84DA_954F_41D8_5789532F112A.url = skin/Image_B5CE1A2B_84DA_954F_41D8_5789532F112A_ca-ES.jpg
Image_B8AFEB6F_855A_6BC7_41C3_803E9E418CBB.url = skin/Image_B8AFEB6F_855A_6BC7_41C3_803E9E418CBB_ca-ES.jpg
Image_BADC49D7_85CA_B6C7_41DA_2CD14B278A9E.url = skin/Image_BADC49D7_85CA_B6C7_41DA_2CD14B278A9E_ca-ES.png
Image_BD44452F_A846_F088_41E3_B88FD8FB19C0.url = skin/Image_BD44452F_A846_F088_41E3_B88FD8FB19C0_ca-ES.png
Image_BD45352C_A846_F088_4198_85C5B28A34C2.url = skin/Image_BD45352C_A846_F088_4198_85C5B28A34C2_ca-ES.png
Image_BDF922E1_8557_9AFB_41B5_0711DB6EEFAB.url = skin/Image_BDF922E1_8557_9AFB_41B5_0711DB6EEFAB_ca-ES.png
Image_BE498830_A84D_F098_41E4_87462F164285_mobile.url = skin/Image_BE498830_A84D_F098_41E4_87462F164285_mobile_ca-ES.png
Image_BE4CB82B_A84D_F088_41BA_C58E94C9019B_mobile.url = skin/Image_BE4CB82B_A84D_F088_41BA_C58E94C9019B_mobile_ca-ES.png
Image_BE56A832_A84D_F098_41BD_6F830EF8049F_mobile.url = skin/Image_BE56A832_A84D_F098_41BD_6F830EF8049F_mobile_ca-ES.png
Image_BE57D83A_A84D_F088_41E0_126B4F94E387_mobile.url = skin/Image_BE57D83A_A84D_F088_41E0_126B4F94E387_mobile_ca-ES.png
Image_BE5DC491_8556_FD5B_41DF_A743CF4735EC.url = skin/Image_BE5DC491_8556_FD5B_41DF_A743CF4735EC_ca-ES.png
Image_BEC494DD_A846_F188_41D4_1C637E59C622.url = skin/Image_BEC494DD_A846_F188_41D4_1C637E59C622_ca-ES.png
Image_BECE64DA_A846_F188_41D7_F53D061E45C4.url = skin/Image_BECE64DA_A846_F188_41D7_F53D061E45C4_ca-ES.png
### Texto Multilínea
HTMLText_B4476AA2_84CA_9578_41D9_19A7E50490A9.html =
HTMLText_BC9F3801_855A_B53B_41E0_674C66C3BE35.html =
HTMLText_8F66DCEF_9388_8A56_41E0_88FCC7A2B379.html = EL MUSEU DE GERRI DE LA SAL
Gerri de la Sal és, gràcies a l'Alfolí -un magnífic edifici que fou l'antic magatzem de sal- i a les seves salines, un notable indret patrimonial de Catalunya caracteritzat pel seu paisatge industrial i per la cultura de la sal, que durant molts anys fou també el principal motor econòmic del Baix Pallars. L'Ajuntament de Gerri de la Sal, vol donar a l'Alfolí un ús i servei públic que a la vegada reporti desenvolupament cultural i econòmic al territori.
El Museu de Gerri ocupa dues de les tres plantes de l'edifici, la planta baixa, dividida en quatre naus, és un passeig per les sales de l'antic magatzem de l'Alfolí, encara amb restes de sal a les seves parets, per evocar el que allí s'hi feia, completar l'explicació de com la sal s'elaborava, com arribava fins aquí, i com i cap on, sortia després. Trobem un petit audiovisual en l'última nau que ens situa en la història de la sal de Gerri, des de quan sabem que es fa sal i perquè s'abandona. No ens podem deixar una part prou important com és la memòria oral, on els antics protagonistes ens expliquen les seves vivències i els seus records de quan treballaven al salí. Servirà per entendre també la importància pel poble i la comarca i per fer un reconeixement als protagonistes de la seva història.
A planta primera, hi ha 5 històries que ens parlen de la sal en l'àmbit europeu i mundial. A aquesta planta avui en dia és gairebé desconeguda, ja que ha estat tancada per problemes d’ accessibilitat.
ESCAMPADORS I JORNALERS
En temporades que hi havia puntes de feina, el masover havia de contractar mà d'obra. La presència dels jornalers es feia més palesa a l'estiu, quan calia escampar i entrar la sal a les casetes. A Gerri, a aquests temporers se'ls anomenava escampadors. Normalment eren grups fixos que treballaven de temporada en temporada per al mateix saliner i que cobraven a preu fet segons el nombre d'escampades. Una escampada consistia a recollir i entrar la sal corresponent a cinc eres. En la tasca també hi participava el masover i, si era necessari, la dona, la mainada i alguns parents.
ESCAMPAR I ENTRAR LA SAL A LES CASETES
Les eres s'escampaven quan a penes els quedava aigua i la sal solidificada sobre els llevers anunciava que la collita era a punt. Escampar l'era suposava escombrar la sal amb escoballs nous, procurant mantenir-los ben plans per no embrutar la sal. Seguidament la sal es llançava al centre de l'era, on es formava un munter mitjançant les pales de palar sal.
Amuntegada al bell mig de l'era, la sal es transportava fins a la caseta amb el cartró o la civera, estris que en els darrers anys van ser reemplaçats pel carretó. El cartró era fet de cornera o d'avellaner,
com els escoballs, i es traginava a l'espatlla. La civera, en canvi, era de fusta o vidauba trenada unida a dues barres longitudinals. Aquesta estructura, portada per dues persones, feia més lleu el tragi i evitava que els saliners s'amaressin amb l'aigua que deixava anar la sal acabada de collir.
A diferència d'altres tasques del sali, l'escampada de la sal es podia efectuar a hora baixa o de nit. La blancor de la sal ho permetia i els escampadors agraïen la fresca.
FABRICANTS
La Comunitat de Fabricants de Sal era l'organització cooperativa que agrupava tots els propietaris de les salines. La Comunitat exercia funcions de control sobre l'aprofitament de l'aigua salada, s'ocupava del manteniment de la infraestructura general del salí, de la transformació del producte en brut fins a la seva presentació final i, sobretot, de l'organització de l'explotació comercial de la sal. A més, era propietària de l'alfolí.
La Comunitat de Fabricants estava regida per dos organismes: la Junta de Govern i l'Assemblea de Socis. La Junta representava els socis davant de tercers, portava l'administració de la venda de sal, vetllava per les infraestructures i exercia d'autoritat davant dels empleats. L'Assemblea la formaven tots els socis, que decidien per votació les qüestions més importants de la Comunitat, i nomenava la Junta cada estiu, una vegada finalitzava la producció. Cada soci tenia un vot, amb independència de les hores d'aigua que tingués o dels quintars de sal que hagués emmagatzemat l'any anterior.
GERRI DE LA SAL: UN LLOC
La sal és l'element indissoluble de Gerri. Ha estat determinant en la història de la vila, ha traçat la seva fesomia urbana, ha configurat un paisatge i ha condicionat tant les formes de vida dels seus habitants com les seves relacions. És per això que si ens interessa aventurar-nos en l'esperit d'aquest lloc, hem de parar compte en com les gents de Gerri van fer de la sal una manera de viure, de compaginar treballs, d'entendre el món i d'incidir en el futur, tant en el propi com en el de les generacions venidores.
LES CASETES
Les casetes eren petits edificis de pedra de planta rectangular, d'un sol pis i coberts per un teulat d'un sol vessant. La porta, que solia ser l'única obertura, s'orientava o bé cap a l'era o bé cap al carreral, el camí interior de la salina.
Cada salina tenia una caseta on el saliner guardava les eines i deixava la sal després de la collita. A recer de les inclemències del temps, la sal s'anava assecant fins a l'inici de la temporada del tiro. Si s'enduria massa, els saliners utilitzaven l'arpiot, una eina emprada als horts i que a la caseta es feia servir per trencar i remenar la sal.
LES ERES
Les eres tenen un aspecte, una estructura i una construcció idèntics als de les arcabotes; només les diferencia un element. En un dels corns, o cantonades, les eres tenen un forat cobert per una llosa: el palador. Una obertura que només es destapa quan s'han de rentar.
L'era és un dels espais més rellevants del salí. Durant l'estiu, s'hi concentrava la major part de l'activitat salinera, perquè era allí on la sal cristal·litzava i es recol·lectava. L'aigua que rebia, provinent de l'arcabota, contenia molt pocs residus i tenia una densitat elevada. Per efecte de l'evaporació, assolia els 25 °Bé. El fet que l'aigua s'evaporés més o menys ràpid depenia tant de les condicions atmosfèriques com de l'estratègia del saliner a l'hora de regar. Si l'era es regava amb poca aigua, l'evaporació era més ràpida i les collites més seguides; si s'optava per abocar-hi més aigua, les collites s'espaiaven, però el volum de sal obtingut era major amb relació a la força de treball invertida.
LLIMPIAR LES ARCABOTES, RENTAR LES ERES, PASSAR EL SALI I TRENCAR EL CROST
Antigament, el terme arcabota era sinònim de brutícia. Tal vegada arran de l'acumulació de sediments sobre l'empedrat de les arcabotes. Perquè no s'enxiquissin i les eres rebessin l'aigua en bones condicions, les arcabotes es llimpiaven cada tres o quatre anys. Les tasques de neteja es feien en sec, utilitzant el xapo i el raspador per arrencar la crosta adherida als llevers; escoballs vells per arrossegar la brossa menuda, i cartrons o carretons per treure la deixalla fora del sali. Una vegada llimpies, les arcabotes es regaven amb aigua salada del toll.
La rentada de les eres s'efectuava d'any en any i marcava l'inici de la temporada de recol·lecció. Era una operació estratègica destinada a obtenir una sal blanca i neta. Dues o tres persones, proveïdes amb escoballs, grataven la superficie dels llevers i feien córrer l'aigua bruta en sentit circular fins al palador. Amb paciència
i traça procuraven que no es barreges amb la neta. Un cop l'aigua indesitjada era dins del palador, s'extreia curosament amb la pala de palar aigua i es llançava de nou a l'arcabota. Treta la tosca, l'era s'aclaria amb aigua nova i es repetia l'operació amb els escoballs tantes vegades com fos necessari fins que era del tot clara.
Amb el graduador o pesa-sals -que marcava la densitat de sal a l'aigua- i una bona observació es determinava el moment de l'arrancada de l'era. Era llavors que calia passar el sali. L'aigua de la superfície es removia amb escoballs nous, alhora que es rascava l'empedrat amb l'objectiu que no s'hi adherissin els cristalls de sal. D'altra banda, fins que tota l'aigua de l'era no s'havia evaporat, calia trencar el crost diàriament amb l'ajut dels escoballs. D'aquesta manera, s'impedia que la sal de la superfície formés aquella capa tan semblant al glaç que entorpia la fase final de l'evaporació.
MASOVERS
Pocs propietaris conduïen el salí personalment. Fins ben entrat el segle xx, la majoria de salines s'explotaven en règim de masoveria mitjançant un contracte verbal en què el masover es comprometia a fer-se càrrec de la producció de sal, aportar les eines, córrer amb les despeses originades per l'elaboració i assumir els riscos d'una mala collita. A canvi, el masover rebia del propietari un percentatge de sal per quintar produït i els jornals corresponents a la reparació del salí. A partir de 1920, es va generalitzar la retribució monetària, la qual va continuar depenent de la quantitat de sal elaborada.
Els masovers podien conduir una o diverses salines a la vegada. La seva feina consistia fonamentalment a controlar les tandes de reg, picar els tolls, mantenir arcabotes i eres en condicions, llimpiar-les i rentar-les i, sobretot, responsabilitzar-se de tot el procés d'elaboració de la sal.
Mauris aliquet neque quis libero consequat vestibulum. Donec lacinia consequat dolor viverra sagittis. Praesent consequat porttitor risus, eu condimentum nunc. Proin et velit ac sapien luctus efficitur egestas ac augue. Nunc dictum, augue eget eleifend interdum, quam libero imperdiet lectus, vel scelerisque turpis lectus vel ligula. Duis a porta sem. Maecenas sollicitudin nunc id risus fringilla, a pharetra orci iaculis. Aliquam turpis ligula, tincidunt sit amet consequat ac, imperdiet non dolor.
___
LOREM IPSUM
DOLOR SIT AMET
CONSECTETUR ADIPISCING ELIT. MORBI BIBENDUM PHARETRA LOREM, ACCUMSAN SAN NULLA.
Mauris aliquet neque quis libero consequat vestibulum. Donec lacinia consequat dolor viverra sagittis. Praesent consequat porttitor risus, eu condimentum nunc. Proin et velit ac sapien luctus efficitur egestas ac augue. Nunc dictum, augue eget eleifend interdum, quam libero imperdiet lectus, vel scelerisque turpis lectus vel ligula. Duis a porta sem. Maecenas sollicitudin nunc id risus fringilla, a pharetra orci iaculis. Aliquam turpis ligula, tincidunt sit amet consequat ac, imperdiet non dolor.
Integer gravida dui quis euismod placerat. Maecenas quis accumsan ipsum. Aliquam gravida velit at dolor mollis, quis luctus mauris vulputate. Proin condimentum id nunc sed sollicitudin.
DONEC FEUGIAT:
• Nisl nec mi sollicitudin facilisis
• Nam sed faucibus est.
• Ut eget lorem sed leo.
• Sollicitudin tempor sit amet non urna.
• Aliquam feugiat mauris sit amet.
LOREM IPSUM:
$150,000
LOREM IPSUM
DOLOR SIT AME
CONSECTETUR ADIPISCING ELIT. MORBI BIBENDUM PHARETRA LOREM, ACCUMSAN SAN NULLA.
Mauris aliquet neque quis libero consequat vestibulum. Donec lacinia consequat dolor viverra sagittis. Praesent consequat porttitor risus, eu condimentum nunc. Proin et velit ac sapien luctus efficitur egestas ac augue. Nunc dictum, augue eget eleifend interdum, quam libero imperdiet lectus, vel scelerisque turpis lectus vel ligula. Duis a porta sem. Maecenas sollicitudin nunc id risus fringilla, a pharetra orci iaculis. Aliquam turpis ligula, tincidunt sit amet consequat ac, imperdiet non dolor.
Integer gravida dui quis euismod placerat. Maecenas quis accumsan ipsum. Aliquam gravida velit at dolor mollis, quis luctus mauris vulputate. Proin condimentum id nunc sed sollicitudin.
DONEC FEUGIAT:
• Nisl nec mi sollicitudin facilisis
• Nam sed faucibus est.
• Ut eget lorem sed leo.
• Sollicitudin tempor sit amet non urna.
• Aliquam feugiat mauris sit amet.
LOREM IPSUM:
$150,000
JOHN DOE
Licensed Real Estate Salesperson
Tlf.: +11 111 111 111
jhondoe@realestate.com
www.loremipsum.com
Mauris aliquet neque quis libero consequat vestibulum. Donec lacinia consequat dolor viverra sagittis. Praesent consequat porttitor risus, eu condimentum nunc. Proin et velit ac sapien luctus efficitur egestas ac augue. Nunc dictum, augue eget eleifend interdum, quam libero imperdiet lectus, vel scelerisque turpis lectus vel ligula. Duis a porta sem. Maecenas sollicitudin nunc id risus fringilla, a pharetra orci iaculis. Aliquam turpis ligula, tincidunt sit amet consequat ac, imperdiet non dolor.
___
LOREM IPSUM
DOLOR SIT AMET
JOHN DOE
Licensed Real Estate Salesperson
Tlf.: +11 111 111 111
jhondoe@realestate.com
www.loremipsum.com
..I COM S'ELABORAVA
Sabrem una mica més sobre com s'elaborava la sal si, des d'aquí, ens atansem a la font d'aigua salada i esbrinem com es feia arribar aquesta aigua fins al reguer i la manera com es distribuïa pels més de vuit quilòmetres de canalitzacions. Eixamplarem el nostre coneixement si, a més, ens fixem en els espais de la salina -els tolls, les arcabotes, les eres i casetes- i descobrim la seva estructura, la seva funció i per què van ser bastits amb materials tan nobles com el pi, l'argila i les pedres del lloc.
EL PESATGE
Els matxos arribaven al primer pis del magatzem per la porta que quedava a peu de camí; allí es descarregaven els sacs, es buidaven i s'anaven formant munts separats de sal; cadascun corresponia a una caseta. El pesatge s'efectuava a la balança amb l'ajut de les mesures tradicionals de pes. El 1929, la Comunitat va adquirir una bàscula que pesava directament els sacs, estalviava temps i evitava que la sal s'embrutés. Un cop pesada, la sal es deixava caure a través d'unes trapes i s'emmagatzemava en una de les andanes del pis inferior.
El pesatge era una operació important, perquè del pes de la sal de cada fàbrica depenien els guanys del fabricant, la remuneració dels masovers i la dels encarregats del tiro. El seu control era responsabilitat d'un encarregat anomenat fiel, sobrenom que li venia de la confiança dipositada en ell per totes les parts interessades en el negoci. Era ell qui portava el registre d'administració de la Comunitat. El fiel tenia un parell d'ajudants que s'ocupaven de la descàrrega, de posar la sal a la bàscula i de buidar-la a la nau inferior. Tant ell com els mossos cobraven el jornal que anualment estipulava la Comunitat de Fabricants.
EL TIRO
El primer pas en el procés de comercialització de la sal era el tiro, el tragi de la sal en brut des de les casetes fins a l'alfolí o magatzem. Aquesta acció organitzada comunitàriament es fonamentava en un contracte a preu fet que s'adjudicava al millor postor. L'adjudicatari cobrava el mateix tant si la caseta era a prop del magatzem com si era d'accés llunyà i difícil; el que comptava eren els quintars de sal que pujava.
Qui s'emportava el tiro s'encarregava de la contractació dels homes i dels animals que fessin falta per a una operació de transport que s'allargaria gairebé tota la tardor i per a la qual es necessitava més d'una quarantena de matxos.
El buidatge i el transport des de les casetes seguien l'ordre rigorós d'un sorteig. Els contractats omplien els sacs a palades en presència del saliner i en carregaven dos a cada matxo. Tot seguit un conductor els menava cap a l'alfolí. En cada tiro es transportaven unes dotze arroves de sal, és a dir, uns 127 kg aproximadament. Aquesta quantitat va augmentar quan les motos-bolquet van rellevar els matxos en la feina del tragi.
EL TOLDO DE GERRI
Qui volia comprar sal al detall havia d'anar al toldo.
Els toldos eren els punts de venda de sal que la Comunitat de Gerri havia establert mitjançant un conveni amb petits comerciants. El gruix de la collita de sal, però, era venuda directament per la Comunitat als majoristes, que l'adquirien a l'engròs.
El toldo de Gerri era responsabilitat d'un tolder, que s'emportava un percentatge sobre el preu del producte fixat pels socis cada temporada. Durant molts anys va estar establert a l'interior del magatzem i els seus clients principals eren vilatans i comarcans. El 1929, el toldo va desaparèixer de la vila i, durant dècades, la comercialització minorista de les arroves de sal-equivalents a 10,4 kg-va recaure en l'encarregat del magatzem.
EL TOLDO
Si donem un cop d'ull al toldo, endevinarem de seguida on es venia la sal al detall, qui s'ocupava d'aquesta tasca i com se'l compensava. I amb una mica d'imaginació, hi veurem comprar comarcans, salats -com s'anomenen els habitants de Gerri, i potser algun forà amb ganes d'emportar-se cap a casa una sal excel·lent sorgida de l'ànima del Pirineu.
EL TREBALL AL MAGATZEM
Si fem el xafarder per l'alfolí, és a dir, pel magatzem de la sal de Gerri, veurem arribar els matxos que porten la sal des de les casetes, ens toparem amb el fiel i els seus ajudants fent les tasques de descàrrega i de pesatge; també amb les empaquetadores atrafegades en l'envasament de la sal. Potser fins i tot sabrem de quina manera es retribuïa tots aquests treballadors.
D'altra banda, l'alfolí ens mostrarà quins tipus de sal es comercialitzaven i per què la Comunitat de Fabricants va optar per posar un molí dins d'un edifici reial. I si estem atents, sentirem la remor de veus antigues que ens parlen de la sal i dels treballs a l'alfolí.
FEINES I EINES
Si escoltem els saliners, aprendrem noves paraules.
Paraules plenes de suor, esforç i empeny; tan llargues i útils com una mà. Són els mots que la gent de Gerri ha emprat per referir-se a les feines del salí i a les eines que utilitzaven per fabricar la sal, un patrimoni immaterial que ens ajudarà a reconèixer la importància d'un treball que el va forjar al llarg de dècades i collites. Un treball que s'estenia durant tot l'any, que creixia durant l'estiu i que demanava la dedicació de tot un poble.
LA FONT, EL REGUER I EL TOLL
Gerri té una font, a tocar del Noguera Pallaresa, que regala aigua salada. Diuen que és per una veta d'aigua que s'escola entre un massís de sal gemma, però el misteri de la font salada encara el vetlla la terra.
La font, enregistrada oficialment com a Mina de Sal Ofita, aflora per borbolleig d'una cavitat de petites dimensions i a una temperatura de 21 °C. Però per treure'n profit, l'aigua s'ha d'elevar uns cinc metres per sobre del seu punt d'aflorament. De ben antic, s'utilitzava una sínia de fusta, substituïda el 1920 per una de ferro i el 1936 per la de bronze. La sínia era accionada pel corrent de la sèquia, que es proveïa de les aigües del riu i de les del barranc del Comte.
Des d'aquest punt, l'aigua salada circulava pel reguer general i es distribuïa per les canalitzacions que abastien les salines. Les conduccions eren fetes amb troncs de pi buidat, resistents a la corrosió. Cadascun dels trams se segellava amb pegots d'argila per evitar vessaments. El reguer alimentava els tolls on s'emmagatzemava l'aigua salada al llarg de l'any per tenir-la a l'abast a l'estiu, quan s'elaborava la sal.
El toll és un dipòsit de planta irregular, delimitat per murs de pedra d'uns vuit pams d'alçada que s'impermeabilitzaven amb argila; aquest material també servia per travar les pedres. En el toll es produïa la primera sedimentació de residus i el primer augment del grau de concentració de sal.
LA MÒLTA
Si la sal es volia fina, calia moldre-la. A falta d'un molí propi, la comunitat de propietaris va fer ús del molí fariner del poble fins a l'any 1928. En aquell moment, el mercat de la sal estava en expansió i es podien aconseguir nous punts de venda si s'oferia un producte més refinat. Per aquest motiu, van decidir instal·lar un molí de sal a la planta baixa del magatzem. Funcionava amb una mola de granit activada amb energia elèctrica. Durant la mòlta, l'encarregat ajustava més o menys les pedres segons el grau de finor desitjat. La sal que en sortia havia perdut gairebé tota la humitat i estava llesta per ensacar o empaquetar.
El 1960, el vell molí elèctric va quedar petit i obsolet. El que el va substituir tenia una mola de pedra artificial, capaç d'atendre millor les necessitats del mercat.
LA SAL FINA I LA SAL EXTRA
Amb la intenció de satisfer la demanda, la comunitat de saliners oferia distintes qualitats de sal. D'una banda, la granada; de l'altra, la sal fina o de cuina i l'extra o sal de taula.
Les mòltes que es destinaven a sal fina s'envasaven a la planta baixa, just a la sortida del molí. En canvi, les refinades, que donaven lloc a la sal extra, passaven per un control de selecció previ amb vista a oferir una major qualitat i no s'empaquetaven fins al cap d'un temps.
La sal de luxe que es volia per a la taula pujava al segon pis després d'haver passat dues vegades pel molí. S'estenia sobre unes safates de fusta disposades en prestatges i es deixava assecar completament: a l'estiu, per mitjà del sol i del vent; a l'hivern, amb l'ajut d'estufes. Una vegada seca, es passava per un sedàs que l'acabava d'afinar. El procés de la sal extra finalitzava al mateix pis, on s'introduïa manualment dins de petits paquets de plàstic.
LA SAL GRANADA
Part de la sal que hi havia amunterada a les andanes del magatzem no passava pel molí i s'ensacava directament. Aquest tipus de sal es coneixia amb el nom de sal granada.
La sal granada era grofolluda, seca i de cristalls més o menys grossos segons el temps que feia quan s'havia collit. Si la collita havia estat en un dia assolellat i ventós, els cristalls eren petits; si per contra el temps era rúfol, els grans solien ser més gruixuts. En cas que s'hagués endurit en assecar-se, els mossos de l'alfolí la picaven i la palaven amb pales metàl·liques per desgranar-la.
Després s'ensacava i es venia a l'engròs.
La sal granada es destinava sobretot al bestiar, però a les cases de Gerri i de la comarca també la utilitzaven per cuinar, després de servir-se d'un corró per afinar-la. Avui dia, és un tipus de sal molt apreciat.
LES ARCABOTES
L'arcabota és una superfície plana, empedrada i emmarcada per taulons de fusta. Els llevers, o lloses que en conformen el paviment, eren foscos perquè interessava que absorbissin tota la radiació solar possible; també calia que fossin ben llisos per facilitar una evaporació uniforme de l'aigua. Sota els llevers, un pa d'argila impedia escolaments cap al subsòl. Amb argila se segellaven, així mateix, les juntes dels taulons.
Les arcabotes tenien dues funcions primordials. La primera era la d'accelerar el solatge de tosques, Ilims i calç de l'aigua rebuda des del toll. Sense aquesta sedimentació, la sal adquiria un gust amarg i una coloració terrosa. La segona era la d'augmentar el grau de concentració de sal abans d'abocar l'aigua a l'era. Aquest pas era molt important de cara a l'elaboració, perquè com més alt era grau de concentració a l'arcabota, més ràpida seria després la cristal·lització i més curt el període entre una collita i una altra.
LES EMPAQUETADORES
Durant dècades, la sal que es venia al detall s'envasava a mà. Era habitual que d'aquesta tasca se n'ocupessin dones que cobraven a tant per paquet. A principis dels anys seixanta, els canvis en el sistema de mòlta van revertir també en el d'empaquetament. El 1961, Gerri disposava d'una màquina automàtica que abocava els sacs en una guansa o embut i dispensava la mesura exacta per a cadascuna de les bosses de plàstic que, des de llavors, van reemplaçar els saquets de paper. Tanmateix, la feina de les empaquetadores no va desaparèixer del tot, puix la sal extra es va continuar empacant a mà.
REGAR I PICAR EL TOLL
Sense una bona provisió d'aigua salada no podia començar el procés d'elaboració de la sal. Per aquest motiu era molt important regar els tolls al llarg de l'any. Aquesta operació consistia a conduir l'aigua, per torns, des de la font salada fins al salí corresponent. No era una tasca complexa, però calia vigilar que no hi hagués punts del reguer embussats o amb pèrdues.
En el moment de regar, els tolls es picaven a cops de picatolls. D'aquesta manera, l'argila conservava la seva plasticitat i es
prevenien possibles fuites a les parets interiors del toll. Quan la fàbrica havia finalitzat i als tolls hi quedava poca aigua, es canteaven. Cantear implicava tant la reparació del cantell de la part superior del toll com la restitució de l'argila que havia anat desapareixent al llarg de la temporada. Després, els tolls es deixaven en remull per mantenir l'argila en bon estat i evitar l'aparició d'esquerdes.
REPARACIÓ D'ERES I ARCABOTES
Els vells saliners creien que un dels secrets per aconseguir una bona collita raïa a mantenir la salina fina, és a dir, a saber aguantar l'aigua. I és que l'estat d'eres i arcabotes condicionava la quantitat i la qualitat de la sal que s'obtenia.
Una fuita d'aigua es podia advertir fàcilment, però només l'experiència i una vigilància constant permetien localitzar el punt exacte del vessament. Si aquest es produïa entre les juntes dels taulons, la reparació consistia a taponar-lo amb pegots d'argila i pedres. En canvi, si tenia lloc en un punt de la base del salí, calia picar els llevers amb la maçola perquè, amb la pressió, l'argila que hi havia dessota s'estengués i el forat desaparegués. Si aquesta operació no era suficient i la pèrdua prosseguia, el procés es complicava, atès que s'havien d'aixecar les pedres amb un aixador afegir-hi argila nova, picar-la bé i, després, recompondre l'enllosat.
També era essencial tenir ben anivellades les superficies del sali per tal que l'evaporació de l'aigua salada fos regular i no s'originessin embassaments que dificultarien l'extracció de la sal. L'anivellament d'eres i arcabotes era un treball laboriós que demanava especialització i coneixement de l'ofici.
CORREU ELECTRÒNIC
reservesmuseugerri@gmail.com
HORARIS JULIOL -AGOST
Consulta el pdf
HORARIS JULIOL -AGOST
Consulta el pdf
HORARIS PRIMAVERA
Consulta el pdf
HORARIS PRIMAVERA
Consulta el pdf
HORARIS SETEMBRE - OCTUBRE
Consulta el pdf
HORARIS SETEMBRE - OCTUBRE
Consulta el pdf
MUSEU DE GERRI DE LA SAL
Plaça Àngel Esteve, 10,
25590 Gerri de la Sal
Pallars Sobirà
TELÈFON
630 056 138 - 973 662 040
..I COM S'ELABORAVA
Sabrem una mica més sobre com s'elaborava la sal si, des d'aquí, ens atansem a la font d'aigua salada i esbrinem com es feia arribar aquesta aigua fins al reguer i la manera com es distribuïa pels més de vuit quilòmetres de canalitzacions. Eixamplarem el nostre coneixement si, a més, ens fixem en els espais de la salina -els tolls, les arcabotes, les eres i casetes- i descobrim la seva estructura, la seva funció i per què van ser bastits amb materials tan nobles com el pi, l'argila i les pedres del lloc.
EL MUSEU
Gerri de la Sal és, gràcies a l'Alfolí -un magnífic edifici que fou l'antic magatzem de sal- i a les seves salines, un notable indret patrimonial de Catalunya caracteritzat pel seu paisatge industrial i per la cultura de la sal, que durant molts anys fou també el principal motor econòmic del Baix Pallars. L'Ajuntament de Gerri de la Sal, vol donar a l'Alfolí un ús i servei públic que a la vegada reporti desenvolupament cultural i econòmic al territori.
El Museu de Gerri ocupa dues de les tres plantes de l'edifici, la planta baixa, dividida en quatre naus, és un passeig per les sales de l'antic magatzem de l'Alfolí, encara amb restes de sal a les seves parets, per evocar el que allí s'hi feia, completar l'explicació de com la sal s'elaborava, com arribava fins aquí, i com i cap on, sortia després. Trobem un petit audiovisual en l'última nau que ens situa en la història de la sal de Gerri, des de quan sabem que es fa sal i perquè s'abandona. No ens podem deixar una part prou important com és la memòria oral, on els antics protagonistes ens expliquen les seves vivències i els seus records de quan treballaven al salí. Servirà per entendre també la importància pel poble i la comarca i per fer un reconeixement als protagonistes de la seva història.
A planta primera, hi ha 5 històries que ens parlen de la sal en l'àmbit europeu i mundial. A aquesta planta avui en dia és gairebé desconeguda, ja que ha estat tancada per problemes d’ accessibilitat.
EL PESATGE
Els matxos arribaven al primer pis del magatzem per la porta que quedava a peu de camí; allí es descarregaven els sacs, es buidaven i s'anaven formant munts separats de sal; cadascun corresponia a una caseta. El pesatge s'efectuava a la balança amb l'ajut de les mesures tradicionals de pes. El 1929, la Comunitat va adquirir una bàscula que pesava directament els sacs, estalviava temps i evitava que la sal s'embrutés. Un cop pesada, la sal es deixava caure a través d'unes trapes i s'emmagatzemava en una de les andanes del pis inferior.
El pesatge era una operació important, perquè del pes de la sal de cada fàbrica depenien els guanys del fabricant, la remuneració dels masovers i la dels encarregats del tiro. El seu control era responsabilitat d'un encarregat anomenat fiel, sobrenom que li venia de la confiança dipositada en ell per totes les parts interessades en el negoci. Era ell qui portava el registre d'administració de la Comunitat. El fiel tenia un parell d'ajudants que s'ocupaven de la descàrrega, de posar la sal a la bàscula i de buidar-la a la nau inferior. Tant ell com els mossos cobraven el jornal que anualment estipulava la Comunitat de Fabricants.
EL TIRO
El primer pas en el procés de comercialització de la sal era el tiro, el tragi de la sal en brut des de les casetes fins a l'alfolí o magatzem. Aquesta acció organitzada comunitàriament es fonamentava en un contracte a preu fet que s'adjudicava al millor postor. L'adjudicatari cobrava el mateix tant si la caseta era a prop del magatzem com si era d'accés llunyà i difícil; el que comptava eren els quintars de sal que pujava.
Qui s'emportava el tiro s'encarregava de la contractació dels homes i dels animals que fessin falta per a una operació de transport que s'allargaria gairebé tota la tardor i per a la qual es necessitava més d'una quarantena de matxos.
El buidatge i el transport des de les casetes seguien l'ordre rigorós d'un sorteig. Els contractats omplien els sacs a palades en presència del saliner i en carregaven dos a cada matxo. Tot seguit un conductor els menava cap a l'alfolí. En cada tiro es transportaven unes dotze arroves de sal, és a dir, uns 127 kg aproximadament. Aquesta quantitat va augmentar quan les motos-bolquet van rellevar els matxos en la feina del tragi.
EL TOLDO DE GERRI
Qui volia comprar sal al detall havia d'anar al toldo.
Els toldos eren els punts de venda de sal que la Comunitat de Gerri havia establert mitjançant un conveni amb petits comerciants. El gruix de la collita de sal, però, era venuda directament per la Comunitat als majoristes, que l'adquirien a l'engròs.
El toldo de Gerri era responsabilitat d'un tolder, que s'emportava un percentatge sobre el preu del producte fixat pels socis cada temporada. Durant molts anys va estar establert a l'interior del magatzem i els seus clients principals eren vilatans i comarcans. El 1929, el toldo va desaparèixer de la vila i, durant dècades, la comercialització minorista de les arroves de sal-equivalents a 10,4 kg-va recaure en l'encarregat del magatzem.
EL TOLDO
Si donem un cop d'ull al toldo, endevinarem de seguida on es venia la sal al detall, qui s'ocupava d'aquesta tasca i com se'l compensava. I amb una mica d'imaginació, hi veurem comprar comarcans, salats -com s'anomenen els habitants de Gerri, i potser algun forà amb ganes d'emportar-se cap a casa una sal excel·lent sorgida de l'ànima del Pirineu.
EL TREBALL AL MAGATZEM
Si fem el xafarder per l'alfolí, és a dir, pel magatzem de la sal de Gerri, veurem arribar els matxos que porten la sal des de les casetes, ens toparem amb el fiel i els seus ajudants fent les tasques de descàrrega i de pesatge; també amb les empaquetadores atrafegades en l'envasament de la sal. Potser fins i tot sabrem de quina manera es retribuïa tots aquests treballadors. D'altra banda, l'alfolí ens mostrarà quins tipus de sal es comercialitzaven i per què la Comunitat de Fabricants va optar per posar un molí dins d'un edifici reial. I si estem atents, sentirem la remor de veus antigues que ens parlen de la sal i dels treballs a l'alfolí.
ESCAMPADORS I JORNALERS
En temporades que hi havia puntes de feina, el masover havia de contractar mà d'obra. La presència dels jornalers es feia més palesa a l'estiu, quan calia escampar i entrar la sal a les casetes. A Gerri, a aquests temporers se'ls anomenava escampadors. Normalment eren grups fixos que treballaven de temporada en temporada per al mateix saliner i que cobraven a preu fet segons el nombre d'escampades. Una escampada consistia a recollir i entrar la sal corresponent a cinc eres. En la tasca també hi participava el masover i, si era necessari, la dona, la mainada i alguns parents.
ESCAMPAR I ENTRAR LA SAL A LES CASETES
Les eres s'escampaven quan a penes els quedava aigua i la sal solidificada sobre els llevers anunciava que la collita era a punt. Escampar l'era suposava escombrar la sal amb escoballs nous, procurant mantenir-los ben plans per no embrutar la sal. Seguidament la sal es llançava al centre de l'era, on es formava un munter mitjançant les pales de palar sal.
Amuntegada al bell mig de l'era, la sal es transportava fins a la caseta amb el cartró o la civera, estris que en els darrers anys van ser reemplaçats pel carretó. El cartró era fet de cornera o d'avellaner,
com els escoballs, i es traginava a l'espatlla. La civera, en canvi, era de fusta o vidauba trenada unida a dues barres longitudinals. Aquesta estructura, portada per dues persones, feia més lleu el tragi i evitava que els saliners s'amaressin amb l'aigua que deixava anar la sal acabada de collir.
A diferència d'altres tasques del sali, l'escampada de la sal es podia efectuar a hora baixa o de nit. La blancor de la sal ho permetia i els escampadors agraïen la fresca.
FABRICANTS
La Comunitat de Fabricants de Sal era l'organització cooperativa que agrupava tots els propietaris de les salines. La Comunitat exercia funcions de control sobre l'aprofitament de l'aigua salada, s'ocupava del manteniment de la infraestructura general del salí, de la transformació del producte en brut fins a la seva presentació final i, sobretot, de l'organització de l'explotació comercial de la sal. A més, era propietària de l'alfolí.
La Comunitat de Fabricants estava regida per dos organismes: la Junta de Govern i l'Assemblea de Socis. La Junta representava els socis davant de tercers, portava l'administració de la venda de sal, vetllava per les infraestructures i exercia d'autoritat davant dels empleats. L'Assemblea la formaven tots els socis, que decidien per votació les qüestions més importants de la Comunitat, i nomenava la Junta cada estiu, una vegada finalitzava la producció. Cada soci tenia un vot, amb independència de les hores d'aigua que tingués o dels quintars de sal que hagués emmagatzemat l'any anterior.
FEINES I EINES
Si escoltem els saliners, aprendrem noves paraules.
Paraules plenes de suor, esforç i empeny; tan llargues i útils com una mà. Són els mots que la gent de Gerri ha emprat per referir-se a les feines del salí i a les eines que utilitzaven per fabricar la sal, un patrimoni immaterial que ens ajudarà a reconèixer la importància d'un treball que el va forjar al llarg de dècades i collites. Un treball que s'estenia durant tot l'any, que creixia durant l'estiu i que demanava la dedicació de tot un poble.
GERRI DE LA SAL: UN LLOC
La sal és l'element indissoluble de Gerri. Ha estat determinant en la història de la vila, ha traçat la seva fesomia urbana, ha configurat un paisatge i ha condicionat tant les formes de vida dels seus habitants com les seves relacions. És per això que si ens interessa aventurar-nos en l'esperit d'aquest lloc, hem de parar compte en com les gents de Gerri van fer de la sal una manera de viure, de compaginar treballs, d'entendre el món i d'incidir en el futur, tant en el propi com en el de les generacions venidores.
LA FONT, EL REGUER I EL TOLL
Gerri té una font, a tocar del Noguera Pallaresa, que regala aigua salada. Diuen que és per una veta d'aigua que s'escola entre un massís de sal gemma, però el misteri de la font salada encara el vetlla la terra.
La font, enregistrada oficialment com a Mina de Sal Ofita, aflora per borbolleig d'una cavitat de petites dimensions i a una temperatura de 21 °C. Però per treure'n profit, l'aigua s'ha d'elevar uns cinc metres per sobre del seu punt d'aflorament. De ben antic, s'utilitzava una sínia de fusta, substituïda el 1920 per una de ferro i el 1936 per la de bronze. La sínia era accionada pel corrent de la sèquia, que es proveïa de les aigües del riu i de les del barranc del Comte.
Des d'aquest punt, l'aigua salada circulava pel reguer general i es distribuïa per les canalitzacions que abastien les salines. Les conduccions eren fetes amb troncs de pi buidat, resistents a la corrosió. Cadascun dels trams se segellava amb pegots d'argila per evitar vessaments. El reguer alimentava els tolls on s'emmagatzemava l'aigua salada al llarg de l'any per tenir-la a l'abast a l'estiu, quan s'elaborava la sal.
El toll és un dipòsit de planta irregular, delimitat per murs de pedra d'uns vuit pams d'alçada que s'impermeabilitzaven amb argila; aquest material també servia per travar les pedres. En el toll es produïa la primera sedimentació de residus i el primer augment del grau de concentració de sal.
LA MÒLTA
Si la sal es volia fina, calia moldre-la. A falta d'un molí propi, la comunitat de propietaris va fer ús del molí fariner del poble fins a l'any 1928. En aquell moment, el mercat de la sal estava en expansió i es podien aconseguir nous punts de venda si s'oferia un producte més refinat. Per aquest motiu, van decidir instal·lar un molí de sal a la planta baixa del magatzem. Funcionava amb una mola de granit activada amb energia elèctrica. Durant la mòlta, l'encarregat ajustava més o menys les pedres segons el grau de finor desitjat. La sal que en sortia havia perdut gairebé tota la humitat i estava llesta per ensacar o empaquetar.
El 1960, el vell molí elèctric va quedar petit i obsolet. El que el va substituir tenia una mola de pedra artificial, capaç d'atendre millor les necessitats del mercat.
LA SAL FINA I LA SAL EXTRA
Amb la intenció de satisfer la demanda, la comunitat de saliners oferia distintes qualitats de sal. D'una banda, la granada; de l'altra, la sal fina o de cuina i l'extra o sal de taula.
Les mòltes que es destinaven a sal fina s'envasaven a la planta baixa, just a la sortida del molí. En canvi, les refinades, que donaven lloc a la sal extra, passaven per un control de selecció previ amb vista a oferir una major qualitat i no s'empaquetaven fins al cap d'un temps.
La sal de luxe que es volia per a la taula pujava al segon pis després d'haver passat dues vegades pel molí. S'estenia sobre unes safates de fusta disposades en prestatges i es deixava assecar completament: a l'estiu, per mitjà del sol i del vent; a l'hivern, amb l'ajut d'estufes. Una vegada seca, es passava per un sedàs que l'acabava d'afinar. El procés de la sal extra finalitzava al mateix pis, on s'introduïa manualment dins de petits paquets de plàstic.
LA SAL GRANADA
Part de la sal que hi havia amunterada a les andanes del magatzem no passava pel molí i s'ensacava directament. Aquest tipus de sal es coneixia amb el nom de sal granada.
La sal granada era grofolluda, seca i de cristalls més o menys grossos segons el temps que feia quan s'havia collit. Si la collita havia estat en un dia assolellat i ventós, els cristalls eren petits; si per contra el temps era rúfol, els grans solien ser més gruixuts. En cas que s'hagués endurit en assecar-se, els mossos de l'alfolí la picaven i la palaven amb pales metàl·liques per desgranar-la.
Després s'ensacava i es venia a l'engròs.
La sal granada es destinava sobretot al bestiar, però a les cases de Gerri i de la comarca també la utilitzaven per cuinar, després de servir-se d'un corró per afinar-la. Avui dia, és un tipus de sal molt apreciat.
LES ARCABOTES
L'arcabota és una superfície plana, empedrada i emmarcada per taulons de fusta. Els llevers, o lloses que en conformen el paviment, eren foscos perquè interessava que absorbissin tota la radiació solar possible; també calia que fossin ben llisos per facilitar una evaporació uniforme de l'aigua. Sota els llevers, un pa d'argila impedia escolaments cap al subsòl. Amb argila se segellaven, així mateix, les juntes dels taulons.
Les arcabotes tenien dues funcions primordials. La primera era la d'accelerar el solatge de tosques, Ilims i calç de l'aigua rebuda des del toll. Sense aquesta sedimentació, la sal adquiria un gust amarg i una coloració terrosa. La segona era la d'augmentar el grau de concentració de sal abans d'abocar l'aigua a l'era. Aquest pas era molt important de cara a l'elaboració, perquè com més alt era grau de concentració a l'arcabota, més ràpida seria després la cristal·lització i més curt el període entre una collita i una altra.
LES CASETES
Les casetes eren petits edificis de pedra de planta rectangular, d'un sol pis i coberts per un teulat d'un sol vessant. La porta, que solia ser l'única obertura, s'orientava o bé cap a l'era o bé cap al carreral, el camí interior de la salina.
Cada salina tenia una caseta on el saliner guardava les eines i deixava la sal després de la collita. A recer de les inclemències del temps, la sal s'anava assecant fins a l'inici de la temporada del tiro. Si s'enduria massa, els saliners utilitzaven l'arpiot, una eina emprada als horts i que a la caseta es feia servir per trencar i remenar la sal.
LES EMPAQUETADORES
Durant dècades, la sal que es venia al detall s'envasava a mà. Era habitual que d'aquesta tasca se n'ocupessin dones que cobraven a tant per paquet. A principis dels anys seixanta, els canvis en el sistema de mòlta van revertir també en el d'empaquetament. El 1961, Gerri disposava d'una màquina automàtica que abocava els sacs en una guansa o embut i dispensava la mesura exacta per a cadascuna de les bosses de plàstic que, des de llavors, van reemplaçar els saquets de paper. Tanmateix, la feina de les empaquetadores no va desaparèixer del tot, puix la sal extra es va continuar empacant a mà.
LES ERES
Les eres tenen un aspecte, una estructura i una construcció idèntics als de les arcabotes; només les diferencia un element. En un dels corns, o cantonades, les eres tenen un forat cobert per una llosa: el palador. Una obertura que només es destapa quan s'han de rentar.
L'era és un dels espais més rellevants del salí. Durant l'estiu, s'hi concentrava la major part de l'activitat salinera, perquè era allí on la sal cristal·litzava i es recol·lectava. L'aigua que rebia, provinent de l'arcabota, contenia molt pocs residus i tenia una densitat elevada. Per efecte de l'evaporació, assolia els 25 °Bé. El fet que l'aigua s'evaporés més o menys ràpid depenia tant de les condicions atmosfèriques com de l'estratègia del saliner a l'hora de regar. Si l'era es regava amb poca aigua, l'evaporació era més ràpida i les collites més seguides; si s'optava per abocar-hi més aigua, les collites s'espaiaven, però el volum de sal obtingut era major amb relació a la força de treball invertida.
LLIMPIAR LES ARCABOTES, RENTAR LES ERES, PASSAR EL SALI I TRENCAR EL CROST
Antigament, el terme arcabota era sinònim de brutícia. Tal vegada arran de l'acumulació de sediments sobre l'empedrat de les arcabotes. Perquè no s'enxiquissin i les eres rebessin l'aigua en bones condicions, les arcabotes es llimpiaven cada tres o quatre anys. Les tasques de neteja es feien en sec, utilitzant el xapo i el raspador per arrencar la crosta adherida als llevers; escoballs vells per arrossegar la brossa menuda, i cartrons o carretons per treure la deixalla fora del sali. Una vegada llimpies, les arcabotes es regaven amb aigua salada del toll.
La rentada de les eres s'efectuava d'any en any i marcava l'inici de la temporada de recol·lecció. Era una operació estratègica destinada a obtenir una sal blanca i neta. Dues o tres persones, proveïdes amb escoballs, grataven la superficie dels llevers i feien córrer l'aigua bruta en sentit circular fins al palador. Amb paciència
i traça procuraven que no es barreges amb la neta. Un cop l'aigua indesitjada era dins del palador, s'extreia curosament amb la pala de palar aigua i es llançava de nou a l'arcabota. Treta la tosca, l'era s'aclaria amb aigua nova i es repetia l'operació amb els escoballs tantes vegades com fos necessari fins que era del tot clara.
Amb el graduador o pesa-sals -que marcava la densitat de sal a l'aigua- i una bona observació es determinava el moment de l'arrancada de l'era. Era llavors que calia passar el sali. L'aigua de la superfície es removia amb escoballs nous, alhora que es rascava l'empedrat amb l'objectiu que no s'hi adherissin els cristalls de sal. D'altra banda, fins que tota l'aigua de l'era no s'havia evaporat, calia trencar el crost diàriament amb l'ajut dels escoballs. D'aquesta manera, s'impedia que la sal de la superfície formés aquella capa tan semblant al glaç que entorpia la fase final de l'evaporació.
MASOVERS
Pocs propietaris conduïen el salí personalment. Fins ben entrat el segle xx, la majoria de salines s'explotaven en règim de masoveria mitjançant un contracte verbal en què el masover es comprometia a fer-se càrrec de la producció de sal, aportar les eines, córrer amb les despeses originades per l'elaboració i assumir els riscos d'una mala collita. A canvi, el masover rebia del propietari un percentatge de sal per quintar produït i els jornals corresponents a la reparació del salí. A partir de 1920, es va generalitzar la retribució monetària, la qual va continuar depenent de la quantitat de sal elaborada.
Els masovers podien conduir una o diverses salines a la vegada. La seva feina consistia fonamentalment a controlar les tandes de reg, picar els tolls, mantenir arcabotes i eres en condicions, llimpiar-les i rentar-les i, sobretot, responsabilitzar-se de tot el procés d'elaboració de la sal.
REGAR I PICAR EL TOLL
Sense una bona provisió d'aigua salada no podia començar el procés d'elaboració de la sal. Per aquest motiu era molt important regar els tolls al llarg de l'any. Aquesta operació consistia a conduir l'aigua, per torns, des de la font salada fins al salí corresponent. No era una tasca complexa, però calia vigilar que no hi hagués punts del reguer embussats o amb pèrdues.
En el moment de regar, els tolls es picaven a cops de picatolls. D'aquesta manera, l'argila conservava la seva plasticitat i es
prevenien possibles fuites a les parets interiors del toll. Quan la fàbrica havia finalitzat i als tolls hi quedava poca aigua, es canteaven. Cantear implicava tant la reparació del cantell de la part superior del toll com la restitució de l'argila que havia anat desapareixent al llarg de la temporada. Després, els tolls es deixaven en remull per mantenir l'argila en bon estat i evitar l'aparició d'esquerdes.
REPARACIÓ D'ERES I ARCABOTES
Els vells saliners creien que un dels secrets per aconseguir una bona collita raïa a mantenir la salina fina, és a dir, a saber aguantar l'aigua. I és que l'estat d'eres i arcabotes condicionava la quantitat i la qualitat de la sal que s'obtenia.
Una fuita d'aigua es podia advertir fàcilment, però només l'experiència i una vigilància constant permetien localitzar el punt exacte del vessament. Si aquest es produïa entre les juntes dels taulons, la reparació consistia a taponar-lo amb pegots d'argila i pedres. En canvi, si tenia lloc en un punt de la base del salí, calia picar els llevers amb la maçola perquè, amb la pressió, l'argila que hi havia dessota s'estengués i el forat desaparegués. Si aquesta operació no era suficient i la pèrdua prosseguia, el procés es complicava, atès que s'havien d'aixecar les pedres amb un aixador afegir-hi argila nova, picar-la bé i, després, recompondre l'enllosat.
També era essencial tenir ben anivellades les superficies del sali per tal que l'evaporació de l'aigua salada fos regular i no s'originessin embassaments que dificultarien l'extracció de la sal. L'anivellament d'eres i arcabotes era un treball laboriós que demanava especialització i coneixement de l'ofici.
HORARIS JULIOL -AGOST
Consulta el pdf
HORARIS JULIOL -AGOST
Consulta el pdf
HORARIS PRIMAVERA
Consulta el pdf
HORARIS PRIMAVERA
Consulta el pdf
HORARIS SETEMBRE - OCTUBRE
Consulta el pdf
HORARIS SETEMBRE - OCTUBRE
Consulta el pdf
CORREU ELECTRÒNIC
reservesmuseugerri@gmail.com
MUSEU DE GERRI DE LA SAL
Plaça Àngel Esteve, 10,
25590 Gerri de la Sal
Pallars Sobirà
TELÈFON
630 056 138 - 973 662 040