#: locale=es
## Tour
### Descripción
tour.description = Tour virtual pel patrimoni cultural i natural
### Título
tour.name = VISITA 360º MONTOLIU DE LLEIDA
## Skin
### Botón
Button_03D37B27_0C7A_63B3_41A1_89572D8C8762.label = INFO
Button_03D37B27_0C7A_63B3_41A1_89572D8C8762_mobile.label = INFO
Button_1830D20E_17B1_6AC3_4198_688BED36E073.label = WEB
Button_1830D20E_17B1_6AC3_4198_688BED36E073_mobile.label = CONTACTE
Button_1CA392FC_0C0A_2295_41A3_18DEA65FB6AD.label = UBICACIÓ
Button_1CA392FC_0C0A_2295_41A3_18DEA65FB6AD_mobile.label = UBICACIÓ
Button_1EBF3282_0C0A_1D6D_4190_52FC7F8C00A5.label = PHOTOALBUM
Button_1EBF3282_0C0A_1D6D_4190_52FC7F8C00A5_mobile.label = PHOTOALBUM
Button_1FDDCF4A_0C0A_23FD_417A_1C14E098FDFD.label = IMATGES 360º
Button_1FDDCF4A_0C0A_23FD_417A_1C14E098FDFD_mobile.label = 360º
Button_1FE4B611_0C0A_256F_418E_EA27E66F8360.label = PLÀNOL
Button_1FE4B611_0C0A_256F_418E_EA27E66F8360_mobile.label = PLÀNOL
Button_33E0F47E_11C1_A20D_419F_BB809AD89259.label = CONTACTE
Button_33E0F47E_11C1_A20D_419F_BB809AD89259_mobile.label = CONTACTE
Button_386DE8AA_17CC_0B05_41B5_DE879E1001C4.label = TUTORIAL
Button_386DE8AA_17CC_0B05_41B5_DE879E1001C4_mobile.label = TUTORIAL
Button_93871908_A4BB_773F_41C0_BE1B8F5E2E37.label = ENTREU
Button_A3553CA7_C12D_4CCF_41DF_15666C19D5F5.label = lorem ipsum
Button_CE26C958_E661_0987_41D4_0F0620EA0247.label = lorem ipsum
Button_D0916FDA_CB88_68FE_41E3_97BD10B39F17.label = lorem ipsum
Button_D291F082_C93D_6C54_41DE_642D5A785822.label = lorem ipsum
Button_D2B88056_C8BB_C6B9_41D4_A6D7101C3CBC.label = lorem ipsum
Button_D335B4AB_C8BC_CFE8_41E4_40023E87A143.label = lorem ipsum
Button_DD6F3857_C89D_46A7_41E2_20E4896D1763.label = lorem ipsum
Button_DEBCC153_C887_46BF_41DF_8F070640B351.label = lorem ipsum
Button_DFDC723D_C884_CAEB_41E5_91D67686C48C.label = lorem ipsum
Button_E6BD06AD_CDB8_5B5B_41E3_E59CE5AB9310.label = lorem ipsum
Button_EA50B62D_CC89_BB5B_41DF_3B4B2AD03CC4.label = lorem ipsum
Button_EADA99D6_CB87_A8C9_41E7_38A02500FB4C.label = lorem ipsum
Button_EAFAD1A8_C88D_49E8_41CF_AE008ED0F43F.label = lorem ipsum
Button_F2FB2618_C367_5FC0_41E5_917ECA2EB4C3.label = ENTREU
Button_FB45099A_CC98_A979_4183_F35EEBC1DBBA.label = lorem ipsum
Button_FD6E7304_CD8B_D94A_41E9_6B97F763BEC7.label = lorem ipsum
### Texto Multilínea
HTMLText_1830E20E_17B1_6AC3_419B_A422A7600CB2.html = ______
Contacte
Ajuntament de Montoliu de Lleida
https://montoliulleida.ddl.net
ajuntament@montoliulleida.ddl.net
Tlf.: 973720280
Carrer Orient 3,
25172 Montoliu de Lleida ( Segrià)
Contacte
Ajuntament de
Montoliu de Lleida
https://montoliulleida.ddl.net
ajuntament@montoliulleida.ddl.net
Tlf.: 973720280
Carrer Orient 3
25172 Montoliu de Lleida ( Segrià)
___
TOUR 360º
VISITA VIRTUAL PEL MUNICIPI DE
MONTOLIU DE LLEIDA
PUNTS DESTACATS
1. CANAL DE SERÒS
2. PATAMOLLS
3. SÉQUIA DE TORRES
4. FUMERA DE L’HORT DEL PUBILLET
5. BÒBILA
6. FRUITERS
7. CANAL D'URGELL
8. LÀPIDES CEMENTIRI
9. ESGLÉSIA PARROQUIAL
10. PLA DE TABAC
11. ERES
12. RIU SET
13. RIU SEGRE
VISITA VIRTUAL PEL MUNICIPI DE
MONTOLIU DE LLEIDA
PUNTS DESTACATS
CANAL DE SERÒS | PATAMOLLS| SÉQUIA DE TORRES | FUMERA DE L’HORT DEL PUBILLET | BÒBILA |FRUITERS |CANAL D'URGELL |LÀPIDES CEMENTIRI |ESGLÉSIA PARROQUIAL | PLA DE TABAC | ERES | RIU SET | RIU SEGRE
___
FUMERA DE L’HORT DEL PUBILLET
icona paisatgística de montoliu
Aquesta fumera més alta formava part d'un antic molí d'oli tradicional que a finals segle XIX transformava bona part de la producció d'olives del terme. El molí pertanyia a l'entramat productiu d'una empresa garriguenca de llarga tradició en el sector, la qual fins i tot exportava a principis del s. XX a França, Itàlia i ultramar (Cuba, Brasil, Puerto Rico), Olis Guiu.
Sembla però, que la caiguda de la producció va condemnar gairebé al tancament d'aquest molí al primer terç del segle XX, malgrat que encara en queda la fumera com a testimoni de l'activitat. El molí, que era avançat al seu temps, disposava d'una caldera de vapor, que s'alimentava de l'aigua del canal d'Urgell, permetent l'electrificació i mecanització del procés per deixar enrere la tracció animal i els sistemes més tradicionals de producció.
FUMERA DE L’HORT DEL PUBILLET
icona paisatgística
La fumera més alta formava part d'un antic molí d'oli tradicional que a finals segle XIX transformava bona part de la producció d'olives del terme. El molí pertanyia a l'entramat productiu d'una empresa garriguenca de llarga tradició en el sector, la qual fins i tot exportava a principis del s. XX a França, Itàlia i ultramar (Cuba, Brasil, Puerto Rico), Olis Guiu. Sembla però, que la caiguda de la producció va condemnar gairebé al tancament d'aquest molí al primer terç del segle XX, malgrat que encara en queda la fumera com a testimoni de l'activitat. El molí, que era avançat al seu temps, disposava d'una caldera de vapor, que s'alimentava de l'aigua del canal d'Urgell, permetent l'electrificació i mecanització del procés per deixar enrere la tracció animal i els sistemes més tradicionals de producció.
mare de déu
una imatge recuperada
El setembre de 2021 s'enllestiren els obres de restauració de la Mare de Déu amb el Nen que es pot observar en el cambril de l'església.
Datada als anys quaranta del segle XX, amida 1,10 x 40 cm, que l'escultor la va tallar utilitzant fusta de pi, amb un traç molt curós i un clar regust barroc.
Les tasques de restauració han consistit a netejar a fons la talla, tapar alguns desperfectes i fissures, per poder així reconstruir la policromia original i especialment en aquells llocs on aquesta havia desaparegut, mantenint però el brunyit originari i aplicant-hi molt pa d'or.
MARE DE DÉU
UNA IMATGE RECUPERADA
El setembre de 2021 s'enllestiren els obres de restauració de la Mare de Déu amb el Nen que es pot observar en el cambril de l'església.
Datada als anys quaranta del segle XX, amida 1,10 x 40 cm, que l'escultor la va tallar utilitzant fusta de pi, amb un traç molt curós i un clar regust barroc.
Les tasques de restauració han consistit a netejar a fons la talla, tapar alguns desperfectes i fissures, per poder així reconstruir la policromia original i especialment en aquells llocs on aquesta havia desaparegut, mantenint però el brunyit originari i aplicant-hi molt pa d'or.
FLORA I FAUNA
PARADÍS DELS CARRONYAIRES
En l’espai de secà les restes de vegetació autòctona estepària, formada principalment de brolles de romaní, timó i ginesta, es concentren allà on l’orografia és més abrupta: als vessants dels tossals i de les serres. Aquest és el paisatge que domina els entorns dels senders de la zona de Montclús o de les Penyes, així com en l’ascens al Tossal del Senyor, zones que comparteixen característiques amb l’Espai Natural Protegit i Zona d’Especial Protecció per a les Aus dels Secans de Mas de Melons-Alfés.
Aquests reductes de flora estepària són el refugi on malden per sobreviure ocells especialment adaptats a aquest entorn i en greu perill de pervivència, com la ganga, el sisó o la calàndria. L’ampliació de zones regades i el descens dels camps de cereals que moltes necessiten com a hàbitat no els ha pas afavorit. L’esplugabous de cresta ataronjada és un nouvingut a les nostres contrades, que prolifera i sovinteja en grans estols les hortes regades o els camps segats a la recerca d’aliment. El milà negre, que no fa tant era força car de veure, compta actualment amb una presència important i és el carronyaire de més envergadura que es pot veure amb freqüència a la zona. El llistat de visitants exòtics i circumstancials el completarien els voltors prepirinencs.
BAIXOS RELLEUS
L'ESCULTOR DE MONTOLIU DE LLEIDA
Al cementiri de Montoliu de Lleida podem observar nou lapides esculpides en nínxols particulars, obra de Jaume Gort.
Es tracten de baix relleus esculpits en marbre blanc que mostren representacions religioses.
El març del 2021 foren declarades Bé Cultural d’Interès Local.
Jaume Gort Farré va ser un escultor de Montoliu de Lleida que va realitzar una gran nombre d’obres que podem trobar per diversos municipis de la Demarcació de Lleida.
Destaquen el Sant Jaume de la capella del Peu del Romeu; la imatge del Sagrat Cor, el Sant Crist, Sant Nicolau i Sant Antoni a l’església de Sant Joan de Lleida; els àngels de l’altar de Sant Josep a la Catedral Nova, i algunes de les figures dels Camps Elisis de Lleida.
CANAL D'URGELL
EL CANAL DE PONENT
Canal construït al llarg del segle XIX, s’inicià l’any 1829, tot i que amb algunes interrupcions per les guerres carlines, l’obra fou formalment inaugurada l’any 1862 i acabada el 1865. Actualment disposa d’un canal principal de 144 km i d’una extensa xarxa distribuïda per un segon canal auxiliar i l’àmplia ramificació de séquies, desguassos, etc.. El conjunt signifiquen uns 3.700 km aproximats de canalització d’aigua, que cobreixen una superfície aproximada de 75.000 hectàrees de terreny distribuïdes entre les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i el Segrià.
Malgrat els beneficis que aparentment significava l’arribada de l’aigua en un territori de secà, el procés de transformació de les terres fou lent i força costós. Les terres negades, l’aparició de paludisme, el necessari anivellament de les finques amb pocs mitjans tècnics, els drenatges, etc. convertiren aquesta adaptació del territori en una feina que gairebé ha durat fins a l’actualitat per convertir l’entorn del canal en la superfície agrícola més important de Catalunya.
Més enllà de l’obra, han aparegut un conjunt d’elements patrimonials al seu entorn que actualment són força singulars: banquetes, arbrades, casetes, ponts, mines, etc., que s’han convertit en part del paisatge vinculat a aquesta infraestructura històrica del territori.
ELS PATAMOLLS
UN BOSC VORA EL SEGRE
Tal com es descriu a l’inventari de zones humides de Catalunya de la Generalitat, la zona coneguda com els Patamolls de Montoliu és una zona de bosc de ribera i herbassars humits situats al marge esquerre del riu Segre. Un dels principals valors és el fet que s’hi desenvolupa un bosc de ribera, extens i ben constituït, format majoritàriament per àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), salze blanc (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa). I també rellevant per l’extens canyissar l’extrem sud-est, vora la zona agrícola adjacent, sobretot vinculada al cultiu fruiter de pomes, préssecs i peres.
Com altres zones humides al voltant del Segre i del Pla, els Patamolls són territori d’aus. Espais apreciats per la nidificació, descans i alimentació gràcies a la densitat de la vegetació, n’augmenta la diversitat d’aus durant els passos migradors a l’hivern.
I enmig d’aquest entorn natural de gairebé 20 Ha de superfície desemboca silenciosament i discretament al Segre, una de les infraestructures cabdals per entendre el territori: El canal d’Urgell. Iniciant-se a Ponts (Noguera), segueix un recorregut de 144 km per acabar el seu camí en aquest patamoll de Montoliu de Lleida (Segrià).
BAIXOS RELLEUS
L'ESCULTOR DE MONTOLIU DE LLEIDA
Al cementiri de Montoliu de Lleida podem observar nou làpides esculpides en nínxols particulars, obra de Jaume Gort.
Es tracten de baixos relleus esculpits en marbre blanc que mostren representacions religioses.
El març del 2021 foren declarades Bé Cultural d'Interès Local.
Jaume Gort Farré va ser un escultor de Montoliu de Lleida que va realitzar un gran nombre d'obres que podem trobar per diversos municipis de la Demarcació de Lleida. Destaquen el Sant Jaume de la capella del Peu del Romeu; la imatge del Sagrat Cor, el Sant Crist, Sant Nicolau i Sant Antoni a l'església de Sant Joan de Lleida; els àngels de l'altar de Sant Josep a la Catedral Nova, i algunes de les figures dels Camps Elisis de Lleida.
FAUNA I FLORA
EL PARADÍS DELS CARRONYAIRES
En l’espai de secà les restes de vegetació autòctona estepària, formada principalment de brolles de romaní, timó i ginesta, es concentren allà on l’orografia és més abrupta: als vessants dels tossals i de les serres. Aquest és el paisatge que domina els entorns dels senders de la zona de Montclús o de les Penyes, així com en l’ascens al Tossal del Senyor, zones que comparteixen característiques amb l’Espai Natural Protegit i Zona d’Especial Protecció per a les Aus dels Secans de Mas de Melons-Alfés.
Aquests reductes de flora estepària són el refugi on malden per sobreviure ocells especialment adaptats a aquest entorn i en greu perill de pervivència, com la ganga, el sisó o la calàndria. L’ampliació de zones regades i el descens dels camps de cereals que moltes necessiten com a hàbitat no els ha pas afavorit. L’esplugabous de cresta ataronjada és un nouvingut a les nostres contrades, que prolifera i sovinteja en grans estols les hortes regades o els camps segats a la recerca d’aliment. El milà negre, que no fa tant era força car de veure, compta actualment amb una presència important i és el carronyaire de més envergadura que es pot veure amb freqüència a la zona. El llistat de visitants exòtics i circumstancials el completarien els voltors prepirinencs.
ELS PATAMOLLS
UN BOSC VORA EL SEGRE
Tal com es descriu a l’inventari de zones humides de Catalunya de la Generalitat, la zona coneguda com els Patamolls de Montoliu és una zona de bosc de ribera i herbassars humits situats al marge esquerre del riu Segre. Un dels principals valors és el fet que s’hi desenvolupa un bosc de ribera, extens i ben constituït, format majoritàriament per àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), salze blanc (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa). I també rellevant per l’extens canyissar l’extrem sud-est, vora la zona agrícola adjacent, sobretot vinculada al cultiu fruiter de pomes, préssecs i peres.
Com altres zones humides al voltant del Segre i del Pla, els Patamolls són territori d’aus. Espais apreciats per la nidificació, descans i alimentació gràcies a la densitat de la vegetació, n’augmenta la diversitat d’aus durant els passos migradors a l’hivern.
I enmig d’aquest entorn natural de gairebé 20 Ha de superfície desemboca silenciosament i discretament al Segre, una de les infraestructures cabdals per entendre el territori: El canal d’Urgell. Iniciant-se a Ponts (Noguera), segueix un recorregut de 144 km per acabar el seu camí en aquest patamoll de Montoliu de Lleida (Segrià).
séquia de torres
una séquia històrica
Aquesta séquia s'encarrega de regar més de 1200 hectàrees d'hortes, i indústries dels municipis de Lleida, Albatàrrec, Montoliu, Sudanell i Torres de Segre, durant els 22 quilòmetres que té de recorregut.
Actualment, la séquia neix al Canal de Seròs a Lleida, i desguassa les seves aigües al riu Segre, al límit de terme amb Aitona, a la vall d'Utxesa.
Durant el seu recorregut, el paisatge està constituït principalment per camps d'hortes i fruiters, on encara es conserven alguns elements patrimonials que es construïren al seu entorn.
La primera referència històrica documentada esmenta que Guillem de Cervera va fer una donació al monestir de poblet (1153), on la séquia servia de referència per delimitar les propietats. Durant segles foren constants els problemes per la gestió i ús de les seves aigues, fins que al 1912 es formà la Comunitat de Regants.
SÉQUIA DE
TORRES
UNA SÉQUIA HISTÒRICA
Aquesta séquia s'encarrega de regar més de 1200 hectàrees d'hortes, i indústries dels municipis de Lleida, Albatàrrec, Montoliu, Sudanell i Torres de Segre, durant els 22 quilòmetres que té de recorregut.
Actualment, la séquia neix al Canal de Seròs a Lleida, i desguassa les seves aigües al riu Segre, al límit de terme amb Aitona, a la vall d'Utxesa.
Durant el seu recorregut, el paisatge està constituït principalment per camps d'hortes i fruiters, on encara es conserven alguns elements patrimonials que es construïren al seu entorn.
La primera referència històrica documentada esmenta que Guillem de Cervera va fer una donació al monestir de poblet (1153), on la séquia servia de referència per delimitar les propietats. Durant segles foren constants els problemes per la gestió i ús de les seves aigues, fins que al 1912 es formà la Comunitat de Regants.
CANAL DE SERÒS
una OBRA EXTRARODINÀRIA
És avui encara, una de les infraestructures més importants de les comarques del Pla de Lleida. Durant les obres hi van treballar uns 20.000 operaris, que malgrat les condicions tècniques, de maquinària i laborals molt diferents de les actuals, van necessitar només dos anys, de 1912 fins al 1914, quan entra en funcionament la Central Hidroelèctrica de Seròs.
Aquesta colossal infraestructura va modificar per complet el paisatge dels municipis per on transcorre: Lleida, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Torres de Segre i Aitona. Els elements més importants que el formen són:
• Comportes de Lleida
• El Canal
• Pantà d’Utxesa
• Campaments
• Central Hidroelèctrica de Seròs
RIU SET
un RIU PER RECORRE'L
El riu Set neix a la Serra de la Llena, proper a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca, al municipi del Vilosell (les Garrigues), i desemboca al riu Segre, a les terres planeres de Sudanell ( el Segrià.) Es caracteritza pel seu cabal minso i irregular durant tot el seu recorregut, creixent només en episodis concrets de pluges, que en una zona com les Garrigues i el Segrià, són més aviat escassos.
Recentment, ha entrat en funcionament el Pantà de l’Albagés, amb la presa al municipi homònim, i la cua al de Cervià de les Garrigues de les Garrigues. Es nodreix de les aigües del riu Set, i del Canal Segarra – Garrigues. Des d’aquest punt, es preveu que el cabal del riu, sigui més gran i regular.
La Ruta del riu Set és una proposta per a la descoberta d'uns paisatges naturals i culturals ubicats entre les comarques de les Garrigues, i el Segrià. L'itinerari comença al naixement del riu, al paratge de Sant Miquel de la Tosca, al municipi del Vilosell (les Garrigues), i després de recórrer 50 quilòmetres finalitza al municipi de Sudanell (el Segrià), quan les seves aigües, s'uneix al riu Segre.
Un ramal d'aquesta ruta es desvia cap a Montoliu de Lleida per arribar fins a l'espai natural dels Patamolls.
CANAL DE
SERÒS
UNA OBRA EXTRAORDINÀRIA
És avui encara, una de les infraestructures més importants de les comarques del Pla de Lleida. Durant les obres hi van treballar uns 20.000 operaris, que malgrat les condicions tècniques, de maquinària i laborals molt diferents de les actuals, van necessitar només dos anys, de 1912 fins al 1914, quan entra en funcionament la Central Hidroelèctrica de Seròs.
Aquesta colossal infraestructura va modificar per complet el paisatge dels municipis per on transcorre: Lleida, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Torres de Segre i Aitona. Els elements més importants que el formen són:
• Comportes de Lleida
• El Canal
• Pantà d’Utxesa
• Campaments
• Central Hidroelèctrica de Seròs
CANAL D'URGELL
EL CANAL DE PONENT
Canal construït al llarg del segle XIX, s’inicià l’any 1829, tot i que amb algunes interrupcions per les guerres carlines, l’obra fou formalment inaugurada l’any 1862 i acabada el 1865. Actualment disposa d’un canal principal de 144 km i d’una extensa xarxa distribuïda per un segon canal auxiliar i l’àmplia ramificació de séquies, desguassos, etc.. El conjunt signifiquen uns 3.700 km aproximats de canalització d’aigua, que cobreixen una superfície aproximada de 75.000 hectàrees de terreny distribuïdes entre les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i el Segrià.
Malgrat els beneficis que aparentment significava l’arribada de l’aigua en un territori de secà, el procés de transformació de les terres fou lent i força costós. Les terres negades, l’aparició de paludisme, el necessari anivellament de les finques amb pocs mitjans tècnics, els drenatges, etc. convertiren aquesta adaptació del territori en una feina que gairebé ha durat fins a l’actualitat per convertir l’entorn del canal en la superfície agrícola més important de Catalunya.
Més enllà de l’obra, han aparegut un conjunt d’elements patrimonials al seu entorn que actualment són força singulars: banquetes, arbrades, casetes, ponts, mines, etc., que s’han convertit en part del paisatge vinculat a aquesta infraestructura històrica del territori.
RIU SET
UN RIU PER RECORRE'L
El riu Set neix a la Serra de la Llena, proper a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca, al municipi del Vilosell (les Garrigues), i desemboca al riu Segre, a les terres planeres de Sudanell (el Segrià.) Es caracteritza pel seu cabal minso i irregular durant tot el seu recorregut, creixent només en episodis concrets de pluges, que en una zona com les Garrigues i el Segrià, són més aviat escassos.
Recentment, ha entrat en funcionament el Pantà de l’Albagés, amb la presa al municipi homònim, i la cua al de Cervià de les Garrigues de les Garrigues. Es nodreix de les aigües del riu Set, i del Canal Segarra – Garrigues. Des d’aquest punt, es preveu que el cabal del riu, sigui més gran i regular.
La Ruta del riu Set és una proposta per a la descoberta d'uns paisatges naturals i culturals ubicats entre les comarques de les Garrigues, i el Segrià. L'itinerari comença al naixement del riu, al paratge de Sant Miquel de la Tosca, al municipi del Vilosell (les Garrigues), i després de recórrer 50 quilòmetres finalitza al municipi de Sudanell (el Segrià), quan les seves aigües, s'uneix al riu Segre. Un ramal d'aquesta ruta es desvia cap a Montoliu de Lleida per arribar fins a l'espai natural dels Patamolls.
ESGLÉSIA
UN PETIT BELL TEMPLE
De petites dimensions, aquesta església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, fou construïda a mitjans del segle XVIII, en un estil clarament neoclàssic.
L'exterior destaca la seva senzillesa, on només sobresurt la portalada formada per elements arquitectònics i escultòrics interessants. També a l'exterior podem fixar-nos en el campanar, curiós per la seva forma cilíndrica, i pel seu encaix amb l'edifici, ja que talla el frontó per assentar-s'hi.
A l'interior, destaca la pedra nua a la part inferior, i pintada a la part superior. Formada per una nau amb tres trams, essent el central el més gran i més alçada. Crida l'atenció el gran nombre d'imatges religioses que hi podem trobar, totes elles de mitjans del segle XX. Unes escales permeten pujar al cor, d'on es té una bona perspectiva interior del temple, i d'on també es pot accedir a la part superior del campanar.
ESGLÉSIA
UN PETIT BELL TEMPLE
De petites dimensions, aquesta església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, fou construïda a mitjans del segle XVIII, en un estil clarament neoclàssic.
L'exterior destaca la seva senzillesa, on només sobresurt la portalada formada per elements arquitectònics i escultòrics interessants. També a l'exterior podem fixar-nos en el campanar, curiós per la seva forma cilíndrica, i pel seu encaix amb l'edifici, ja que talla el frontó per assentar-s'hi.
A l'interior, destaca la pedra nua a la part inferior, i pintada a la part superior. Formada per una nau amb tres trams, essent el central el més gran i més alçada. Crida l'atenció el gran nombre d'imatges religioses que hi podem trobar, totes elles de mitjans del segle XX. Unes escales permeten pujar al cor, d'on es té una bona perspectiva interior del temple, i d'on també es pot accedir a la part superior del campanar.
LES ERES
EL patrimoni del secà de montoliu
Actualment observem aquestes construccions, com simples construccions rurals en desús, en molts casos abandonades. Però no fa gaires dècades, fins als anys seixanta i setanta del segle XX, aquestes petites edificacions estaven en ple funcionament, principalment després de la collita del cereal que es realitzava a inicis d'estiu, quan tocava separar el gra de la palla, és a dir batre. El batre es duia a terme a l'era, i quan s'havia pogut dur a terme aquesta acció ja es disposava del gra per emmagatzemar-lo, i de la palla que en la majoria de casos es guardava a la pallissa que hi havia a tocar de l'era.
En el cas de Montoliu, eren moltes les eres que s'hi podien trobar sobretot en aquest sector, tal com ens mostra la imatge per satèl·lit dels anys 1946 i 1956. L'Era Felisa, conserva encara l'espai de batre, i una petita construcció de tàpia, que segurament era per guardar-hi les eines. A tocar, es pot observar millor una altra era, que disposava de pallissa.
LES ERES
EL PATRIMONI DEL SECÀ DE MONTOLIU
Actualment observem aquestes construccions, com simples construccions rurals en desús, en molts casos abandonades. Però no fa gaires dècades, fins als anys seixanta i setanta del segle XX, aquestes petites edificacions estaven en ple funcionament, principalment després de la collita del cereal que es realitzava a inicis d'estiu, quan tocava separar el gra de la palla, és a dir batre. El batre es duia a terme a l'era, i quan s'havia pogut dur a terme aquesta acció ja es disposava del gra per emmagatzemar-lo, i de la palla que en la majoria de casos es guardava a la pallissa que hi havia a tocar de l'era.
En el cas de Montoliu, eren moltes les eres que s'hi podien trobar sobretot en aquest sector, tal com ens mostra la imatge per satèl·lit dels anys 1946 i 1956. L'Era Felisa, conserva encara l'espai de batre, i una petita construcció de tàpia, que segurament era per guardar-hi les eines. A tocar, es pot observar millor una altra era, que disposava de pallissa.
RIU SEGRE
EL GRAN RIU
És el riu més important de la Plana de Lleida i del Pirineu, i el principal afluent del riu Ebre. De vital importància per al desenvolupament econòmic del territori, ja que en els més de 250 quilòmetres de recorregut són nombrosos els pantans per a ús hidroelèctric, però també per al reg. Gairebé mil·lenàries són les séquies que han servit per regar les hortes o portar aigua als molins, que recollien les seves aigües del Segre. Algunes d'aquestes recorren el municipi de Montoliu de Lleida: Séquia de Torres, Canal de Seròs, i el Canal d'Urgell.
Entorn seu s'hi ha desenvolupat un bosc de ribera rellevant que en molts casos han estat protegits en com a Espais Naturals Protegits, per la seva biodiversitat i bellesa paisatgística. A Montoliu de Lleida, hi ha la zona humida protegida dels Patamolls.
Teuleria de Tonino
L'AIGUA PER A LA CONSTRUCCIÓ
Així com l'aigua del canal i l'agricultura han tingut un paper central en el creixement de Montoliu de Lleida, la terra en si mateixa també ha tingut el seu protagonisme. No només pels camps de conreu, sinó també per les oportunitats de transformació en nous materials, en aquest cas destinats a la construcció: totxos, totxanes, teules i maons.
Aquest és el cas de la Teuleria de Tonino, que als anys 70 del segle XX, es comptabilitza com una de les 20 concessions d'aigua pel treball de teuleries i bòbiles al canal d'Urgell. Sobresurt doncs, la segona fumera, com a fita d'aquesta activitat.
RIU SEGRE
EL GRAN RIU
És el riu més important de la Plana de Lleida i del Pirineu, i el principal afluent del riu Ebre.
De vital importància per al desenvolupament econòmic del territori, ja que en els més de 250 quilòmetres de recorregut són nombrosos els pantans per a ús hidroelèctric, però també per al reg. Gairebé mil·lenàries són les séquies que han servit per regar les hortes o portar aigua als molins, que recollien les seves aigües del Segre. Algunes d'aquestes recorren el municipi de Montoliu de Lleida: Séquia de Torres, Canal de Seròs, i el Canal d'Urgell.
Entorn seu s'hi ha desenvolupat un bosc de ribera rellevant que en molts casos han estat protegits en com a Espais Naturals Protegits, per la seva biodiversitat i bellesa paisatgística. A Montoliu de Lleida, hi ha la zona humida protegida dels Patamolls.
TEULERIA DEL TONINO
L'AIGUA PER A LA CONSTRUCCIÓ
Així com l'aigua del canal i l'agricultura han tingut un paper central en el creixement de Montoliu de Lleida, la terra en si mateixa també ha tingut el seu protagonisme. No només pels camps de conreu, sinó també per les oportunitats de transformació en nous materials, en aquest cas destinats a la construcció: totxos, totxanes, teules i maons. Aquest és el cas de la Teuleria de Tonino, que als anys 70 del segle XX, es comptabilitza com una de les 20 concessions d'aigua pel treball de teuleries i bòbiles al canal d'Urgell. Sobresurt doncs, la segona fumera, com a fita d'aquesta activitat.
ARQUEOLOGIA
JACIMENTS ENTRE EL SET I EL SECÀ
Els jaciments arqueològics de la zona es concentren en la zona de secà, prop del riu Set, sobretot en els tossals de Montclús i Tabac, i a les balmes de les Penyes. Les restes trobades en aquests indrets van des del Neolític fins a l'edat mitjana, però hi predominen les restes de l'edat dels metalls i del període romà.
Tot i aquesta abundància en nombre de jaciments, no es conserva cap estructura que permeti visualitzar o delimitar cap jaciment.
Tots aquests, són la continuïtat del nombrós grup de jaciments arqueològics que es troben en tot el recorregut del riu Set, i que es corresponen al mateix rang cronològic, mostrant doncs, la importància que tenia aquest riu, i la seva vall, en el passat.
ARQUEOLOGIA
JACIMENTS ENTRE EL SET I EL SECÀ
Els jaciments arqueològics de la zona es concentren en la zona de secà, prop del riu Set, sobretot en els tossals de Montclús i Tabac, i a les balmes de les Penyes. Les restes trobades en aquests indrets van des del Neolític fins a l'edat mitjana, però hi predominen les restes de l'edat dels metalls i del període romà.
Tot i aquesta abundància en nombre de jaciments, no es conserva cap estructura que permeti visualitzar o delimitar cap jaciment.
Tots aquests, són la continuïtat del nombrós grup de jaciments arqueològics que es troben en tot el recorregut del riu Set, i que es corresponen al mateix rang cronològic, mostrant doncs, la importància que tenia aquest riu, i la seva vall, en el passat.
PATCHWORK DE COLORS
L'EXPERIÈNCIA DELS SENTITS
L'horta de Montoliu de Lleida fa segles que és regada per les diferents séquies i canals que recorren el municipi. Fruit d'això la part inferior del poble, la que porta fins al riu Segre, sempre ha estat tenyida d'un color verd a diferència de l'altre sector, aigües amunt del riu Set, on predominava el secà.
Actualment amb la modernització dels regs, ha crescut l'extensió de les zones de regadiu cap aquest sector de secà, i si observem des de l'aire el paisatge, el mar de fruiters predomina entre els cultius existents.
Tots aquests fruiters (principalment perers, però també presseguers, nectariners), amb la combinació de cereals, panís, i terres en guaret, ens ofereixen un espectacle visual tot l'any, i en especial a entre finals de febrer i principis de març amb la floració dels arbres fruiters, on el blanc dels perers, el rosa dels presseguers i nectariners, i el verd del cereal formen un patchwork de colors espectaculars.
Des de l'Ajuntament de Montoliu de Lleida s'organitzen activitats destinades a experimentar amb els sentits aquests paisatges de colors.
PATCHWORK DE COLORS
L'EXPERIÈNCIA DELS SENTITS
L'horta de Montoliu de Lleida fa segles que és regada per les diferents séquies i canals que recorren el municipi. Fruit d'això la part inferior del poble, la que porta fins al riu Segre, sempre ha estat tenyida d'un color verd a diferència de l'altre sector, aigües amunt del riu Set, on predominava el secà.
Actualment amb la modernització dels regs, ha crescut l'extensió de les zones de regadiu cap aquest sector de secà, i si observem des de l'aire el paisatge, el mar de fruiters predomina entre els cultius existents.
Tots aquests fruiters (principalment perers, però també presseguers, nectariners), amb la combinació de cereals, panís, i terres en guaret, ens ofereixen un espectacle visual tot l'any, i en especial a entre finals de febrer i principis de març amb la floració dels arbres fruiters, on el blanc dels perers, el rosa dels presseguers i nectariners, i el verd del cereal formen un patchwork de colors espectaculars.
Des de l'Ajuntament de Montoliu de Lleida s'organitzen activitats destinades a experimentar amb els sentits aquests paisatges de colors.